Munàfiq
Munàfiq —en àrab منافق, munāfiq, pl. منافقون, munāfiqūn, literalment «hipòcrita»— és un terme islàmic utilitzat per descriure un musulmà que exteriorment practica l'islam però que d'amagat aconsella no creure o fins i tot ignorar la religió, és a dir un hipòcrita. En àrab, bengalí i urdú el terme no té solament un sentit religiós, sinó que s'empra també per indicar aquella persona les accions de la qual són diferents a les seves paraules i consells. Ara bé, en català l'expressió s'ha d'utilitzar en el sentit que apareix a l'Alcorà, especialment a la sura 63, dita "Al-Munafiqun" o "Els Hipòcrites",[1] en què per munàfiq o hipòcrita s'entén aquella persona que no té fe encara que aparenta tenir-ne.[2]
NotesModifica
- ↑ L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2002², p. 839-841. ISBN 8482569589.
- ↑ Cal tenir present que, en català, existeix tant la tradició d'usar el mot àrab munàfiq com la seva traducció literal «hipòcrita» per a referir-se a aquest concepte islàmic.