Copa Intercontinental de la FIBA

(S'ha redirigit des de: Mundial de Clubs de bàsquet)

La Copa Mundial de Clubs de Bàsquet, també denominada Copa Intercontinental de bàsquet, o Copa Intercontinental de la FIBA és una competició organitzada per la FIBA, FIBA Americas i Eurolliga, que enfronta els millors clubs del món afiliats a la FIBA (això exclou als equips professionals nord-americans de l'NBA).

Plantilla:Infobox sports competitionCopa Intercontinental de la FIBA
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscampionat del món de clubs Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1966 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadasetembreModifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfiba.basketball… Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

La primera competició es va celebrar a Madrid, el gener de 1966, amb el nom de I Copa Intercontinental. Van participar-hi 4 equips: va quedar campió l'Ignis Varese (Itàlia), segon el Corinthians (Brasil), tercer el Reial Madrid (Espanya), i en quarta posició el Jamaco Saint Chicago (Estats Units). L'any anterior ja s'havia organitzat un campionat d'exhibició a São Paulo entre els campions Corinthians i Reial Madrid. Corinthians guanyà 118 a 109.[1]

El 1973 adoptà el nom Copa Intercontinental William Jones, en honor del secretari de la FIBA William Jones. Fins al 1987 enfrontà als millors clubs europeus i americans amb un mínim de 4 participants. Entre 1987 i 1999 la competició fou substituïda per l'Open McDonald's. El 1996 renasqué amb la participació dels campions de la Eurolliga i la Lliga sud-americana.

L'agost de 2013, amb un acord entre Eurolliga, FIBA Americas, i FIBA, recrearen la competició per enfrontar el campió de l'Eurolliga i el de la FIBA Americas League.[2][3] El 2016 canvià de nou de format, passant a ser disputada pel campió de la FIBA Europa Cup, quarta competició europea.[4][5]

Hi ha plans per incloure en la competició els campions d'Àfrica, Àsia i Oceania.[6][7]

Evolució del nom

modifica
  • Copa Intercontinental FIBA: (1966–1980)
  • Copa Intercontinental de seleccions nacionals: (1972)
  • Copa Mundial de Clubs FIBA: (1981)
  • Copa Intercontinental FIBA: (1982–1984)
  • Copa Mundial de Clubs FIBA: (1985–1987)
  • Copa Intercontinental FIBA: (1996, 2013–present)

Historial

modifica
Any Campió Segon Tercer Quart Resultat / Notes
1965   Corinthians   Reial Madrid N/A N/A 118-109 / No oficial
1966   Ignis Varese   Corinthians   Reial Madrid   Chicago Jamaco Saints Final: 66-59 / 3r lloc: 112-96
1967   Akron Goodyear Wingfoots   Ignis Varese   Simmenthal Milano   Corinthians Final: 78-72 / 3r lloc: 90-89
1968   Akron Goodyear Wingfoots   Reial Madrid   Simmenthal Milano   Botafogo Final: 105-73 / 3r lloc: 82-54
1969   Akron Goodyear Wingfoots   Spartak ZJŠ Brno   Sírio   Reial Madrid Final: 84-71 / 3r lloc: 72-60
1970   Ignis Varese   Reial Madrid   Corinthians   Slavia VŠ Praha Lligueta de cinc equips
1971 No es disputà
1972   NABL All-Stars   Unió Soviètica   Brasil   Polònia Lligueta de quatre equips
1973   Ignis Varese   Sírio   Vaqueros de Bayamón   Jugoplastika Lligueta de cinc equips
1974   Maryland Terrapins   Ignis Varese   Vila Nova   Reial Madrid Lligueta de sis equips
1975   Forst Cantù   Amazonas Franca   Reial Madrid   Penn Quakers Lligueta de sis equips
1976   Reial Madrid   Mobilgirgi Varese   Obras Sanitarias   Amazonas Franca Lligueta de sis equips
1977   Reial Madrid   Mobilgirgi Varese   Maccabi Elite Tel Aviv   Atlética Francana Lligueta de sis equips
1978   Reial Madrid   Obras Sanitarias   Sírio   Mobilgirgi Varese Lligueta de cinc equips
1979   Sírio   Bosna   Emerson Varese   Piratas de Quebradillas Lligueta de cinc equips
1980   Maccabi Elite Tel Aviv   Atlética Francana   Bosna   Reial Madrid Lligueta de cinc equips
1981   Reial Madrid   Sírio   Clemson Tigers   Atlética Francana Final: 109-83 / 3r lloc: 79-73
1982   Ford Cantù   Nashua EBBC   Maccabi Elite Tel Aviv   Air Force Falcons Lligueta de sis equips
1983   Obras Sanitarias   Jollycolombani Cantù   Peñarol   Monte Líbano Lligueta de sis equips
1984   Banco di Roma Virtus   Obras Sanitarias   Sírio   FC Barcelona Lligueta de cinc equips
1985   FC Barcelona   Monte Líbano   Cibona   San Andrés Final: 93-89 / 3r lloc: 109-82
1986   Žalgiris   Ferro Carril Oeste   Cibona   Corinthians Final: 84-78 / 3r lloc: 119-96
1987   Tracer Milano   FC Barcelona   Cibona   Maccabi Elite Tel Aviv Final: 100-84 / 3r lloc: 106-96
Any Campió Segon Resultat
1996   Panathinaikos   Olimpia 83-89 / 83-78 / 101-76
1997-2012 No es disputà
2013   Olympiacos   Pinheiros Sky 81-70 / 86-69
2014   Flamengo   Maccabi Electra Tel Aviv 66-69 / 90-77
2015   Reial Madrid   Bauru 90-91 / 91-79
2016   Guaros de Lara   Fraport Skyliners 74-69
2017   Iberostar Tenerife   Guaros de Lara 76-71
Any Campió Segon Tercer Quart Resultat / Notes
2019   AEK Atenes   Flamengo   CA San Lorenzo   Austin Spurs Final: 86-70 / 3r lloc: 77-59
2020   Iberostar Tenerife   Segafredo Virtus Bologna   CA San Lorenzo   Rio Grande Valley Vipers Final: 80-72 / 3r lloc: 96-90

Palmarès

modifica
Equip Campió Segon Tercer Quart
  Reial Madrid 4 (1976, 1977, 1978 i 2015) 2 (1965 i 1970) 2 (1966 i 1975) 2 (1969 i 1980)
  Ignis/Mobilgirgi/Emerson Varese 3 (1966, 1970 i 1973) 4 (1967, 1974, 1976 i 1977) 1 (1979) 1 (1978)
  Akron Goodyear Wingfoots 3 (1967, 1968 i 1969)
  Forst/Ford/Jollycolombani Cantù 2 (1975 i 1982) 1 (1983)
  Iberostar Tenerife 2 (2016 i 2020)
  Corinthians 1 (1965) 1 (1966) 1 (1970) 2 (1967 i 1986)
  NABL All-Stars 1 (1972)
  Maryland Terrapins 1 (1974)
  Sírio 1 (1979) 2 (1973 i 1981) 3 (1969, 1978 i 1984)
  Maccabi Elite Tel Aviv 1 (1980) 1 (2014) 2 (1977 i 1982) 1 (1987)
  Obras Sanitarias 1 (1983) 2 (1978 i 1984) 1 (1976)
  Banco di Roma Virtus 1 (1984)
  FC Barcelona 1 (1985) 1 (1987) 1 (1984)
  Žalgiris 1 (1986)
  Tracer/Simmenthal Milano 1 (1987) 2 (1967 i 1968)
  Panathinaikos 1 (1996)
  Olympiacos 1 (2013)
  Flamengo 1 (2014) 1 (2019)
  Guaros de Lara 1 (2016) 1 (2017)
  AEK Atenes 1 (2019)
  Sírio 2 (1973 i 1981)
  Spartak ZJŠ Brno 1 (1969)
  Unió Soviètica 1 (1972)
  Amazonas Franca 1 (1975) 1 (1976)
  Bosna 1 (1979) 1 (1980)
  Atlética Francana 1 (1980) 2 (1977 i 1981)
  Nashua EBBC 1 (1982)
  Monte Líbano 1 (1985)
  Ferro Carril Oeste 1 (1986)
  Olimpia 1 (1996)
  Pinheiros Sky 1 (2013)
  Bauru 1 (2015)
  Fraport Skyliners 1 (2016)
  Segafredo Virtus Bologna 1 (2020)
  Brasil 1 (1972)
  Vaqueros de Bayamón 1 (1973)
  Vila Nova 1 (1974)
  Clemson Tigers 1 (1981)
  Peñarol 1 (1983)
  Cibona 3 (1985, 1986 i 1987)
  CA San Lorenzo 2 (2019 i 2020)
  Chicago Jamaco Saints 1 (1966)
  Botafogo 1 (1968)
  Slavia VŠ Praha 1 (1970)
  Polònia 1 (1972)
  Jugoplastika 1 (1973)
  Penn Quakers 1 (1975)
  Piratas de Quebradillas 1 (1979)
  Air Force Falcons 1 (1982)
  Monte Líbano 1 (1983)
  San Andrés 1 (1985)
  Austin Spurs 1 (2019)
  Rio Grande Valley Vipers 1 (2020)

Referències

modifica
  1. Basquetepinheirense Especial Mundial: O Mundial é nosso!. (portuguès)
  2. FIBA - Intercontinental Cup of Clubs re-launched Arxivat 2016-04-11 a Wayback Machine.; FIBA, 5 August 2013
  3. Euroleague.net Intercontinental Cup of clubs re-launched.
  4. «Fraport Skyliners to host Guaros de Lara in FIBA Intercontinental Cup.». Arxivat de l'original el 2017-07-17. [Consulta: 3 març 2018].
  5. Fraport to represent Europe in the Intercontinental cup.
  6. Esportes.Opovobr Com Copa Intercontinental, Fiba ensaia Campeonato Mundial. Arxivat 2019-01-17 a Wayback Machine. (portuguès)
  7. Estadao.com Pinheiros e Olympiacos começam a disputar o título da Intercontinental. (portuguès)