Muntanya del Pal
El Puig de l'Àliga més conegut com lo Putxet[1][2] és un turó del terme de Castellvell del Camp. Al cim hi ha un pal de la línia telefònica que acompanya les torres d'alta tensió, i per això la gent de reus el coneix com la muntanya del Pal.[3]
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Castellvell del Camp (Baix Camp) | |||
| ||||
| Serralada | Serralada Prelitoral Catalana | |||
Té una altitud de 302 metres és la primeres elevació on mor laplana del Camp de Tarragona,[4] i un punt conegut a la rodalia.[5] A llevant desguassa cap a la riera del Roquís i a ponent cap a la riera de la Viladeta.[6] Al primer esment escrit Alaliga data del cadastre de 1390.[7]
El 1924, s'hi van trobar una gran quantitat de peces paleolítiques i romanes al puig, que era probablement un dels primer assentiments humans del futur poble de Castelvell.[8]
Avui està declarat zona de protecció urbanística però alguns xalets ja estan construïts a part de la muntanya. Mirant a mar hi ha una cova on, a la vora, es van trobar objectes paleolítics, però que no sembla haver estat ben explorada. La cova ara és petita i serveix d'aixopluc als excursionistes o de distracció als caminants. La cova pertanyia a dos germans del poble coneguts com «els Melintxons» però quan van morir els terrenys van passar a altres mans i avui estan incloses en la part de terreny a cedir a l'Ajuntament per la construcció d'una urbanització.[9]
Sembla que el nom prové d'una estaca o pal clavat al cim. Avui el que més es veu són les torres d'alta tensió que passen a la dreta de la muntanya mirant-la des del mar, i baixant cap a Reus.
Pel darrere de la muntanya discorre el Camí de Prades, i pel davant i a l'esquerra els vials de la Urbanització dels Pugets.
Referències modifica
- ↑ Amigó i Anglès, Ramon. Toponínima dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i d'Almoster. Reus: Rosa de Reus, 1968, p. 19.
- ↑ Amigó i Anglès, Ramon. Rat Amigó i Pere Navarro. Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster (pdf). Barcelona: Societat d’Onomàstica, 2021, p. 164 (L’Estralla núm. 7). ISBN 978-84-09-33713-2.
- ↑ Amigó i Anglès, 2021, p. 72.
- ↑ Amigó i Anglès, 2021, p. 31.
- ↑ «Castellvell del Camp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Amigó i Anglès, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 161-162. ISBN 8486387655.
- ↑ Amigó i Anglès, 2021, p. 44.
- ↑ «Història». Ajuntament de Castellvell del Camp, 08-11-2019. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Presentació». Ajuntament de Castellvell del Camp, 29-04-2021. [Consulta: 7 abril 2024].
Bibliografia modifica
- Adseria i Sans, Maria; Massó i Carballido, Manuel Jaume. Memòria de l'excavació arqueològica realitzada en el puig de l'Àliga (pdf). Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural, 1985 (Memòria núm. 298).
- «Vista i localització del jaciment» (jpeg). Calaix, 07-11-1985.