Musaranyes elefant

Les musaranyes elefant (Macroscelididae) són petits mamífers insectívors nadius d'Àfrica i pertanyents a l'ordre dels macroscelideus.

Musaranyes elefant

Macroscelididae
musaranya elefant d'orelles curtes
Període
Eocè mitjà – recent
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Macroscelidea
Família	Macroscelididae Bonaparte, 1838
Gèneres
Chambius † Elephantulus Eotmantsoius † Galegeeska Herodotius † Hiwegicyon † Macroscelides Metoldobotes † Miorhynchocyon † Mylomygale † Myohyrax † Nementchatherium † Palaeothentoides † Petrodromus Petrosaltator Pronasilio † Protypotheroides † Rhynchocyon

La quinzena d'espècies vivents varien quant a dimensions entre 100 i 300 mm i des de menys de 50 grams a més de mig quilo. Totes són quadrúpedes amb potes bastant llargues per llur mida i tot i que la mida del tronc canvia entre una espècie i una altra, totes són capaces de retorçar-lo quan cerquen aliment. Llur dieta està composta majoritàriament d'insectes i altres petites criatures, especialment escarabats, aranyes, cucs, formigues i tèrmits, molts agafats del sotabosc, però també mengen llavors i floriments. El gènere Rhynchocyon també excava petits forats cònics al sòl.

Estan distribuïts amplament arreu del sud de l'Àfrica i tot i que no són comuns enlloc, se les pot trobar en quasi qualsevol tipus d'hàbitat, des del desert de Namíbia a planes plenes de rocs a Sud-àfrica, passant pels boscos densos. Una espècie, la musaranya elefant nord-africana, roman als indrets muntanyosos i semiàrids del nord-oest del continent.

Tot i que són quasi sempre diürnes i molt actives, són difícils d'atrapar i rarament vistes: les musaranyes elefant són cautes, estan ben camuflades i són expertes en fugir corrent de les amenaces. Algunes espècies creen una sèrie de camins lliures d'obstacles al sotabosc i es passen el dia patrullant-los a la recerca d'insectes: en cas de perill, el camí ofereix una escapatòria lliure d'obstacles.

La història evolutiva de les musaranyes elefants sempre ha estat obscura. En diversos moments, han estat classificades juntament amb les musaranyes i els eriçons com a part del tàxon Insectivora; vistes com a parents distants dels ungulats; agrupades amb les tupaies; i apilades amb els conills i les llebres dins els lagomorfs. Les proves moleculars recents, tanmateix, donen suport a un superordre Afrotheria que uneixi els tenrecs i els talps daurats amb certs ungulats o mamífers que han estat considerats ungulats alguna vegada, tals com els damans, els sirenis, porcs formiguers i elefants.