Museu Etnològic de Canet d'en Berenguer (MECBE)
El Museu Etnològic de Canet de Berenguer (MECBE) és un museu etnològic[1] ubicat a una casa de família agricultora de la primera meitat del s. XX,[2] que actualment és propietat de l'Ajuntament de Canet d'en Berenguer,[3] al Camp de Morvedre, a la Comunitat Valencina;[4][5] la casa d'agricultors s'utilitzà com a explotació agrària, encara que també es va arribar a utilitzar com a trull i més tard una fàbrica d'oli.[6]
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El museu va ser reconegut com a tal mitjançant resolució del Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana el 30 d'octubre de 2001.[3][5][7]
Forma part de la Xarxa de Museus Etnològics Locals de la Diputació de València, coordinada pel Museu Valencià d'Etnologia, L'ETNO.[8]
Descripció
modificaEs tracta d'un petit museu ubicat dins d'unes instal·lacions que actualment s'utilitzen per a diversos usos (com a centre de joventut entre d'altres), cosa que fa que fins i tot el seu horari de visites (només unes quantes hores en horari de tarda de dilluns a divendres) sigui reduït.[4]
La col·lecció museogràfica la componen al voltant de 153 peces registrades i exposades, que es poden agrupar en tres apartats:[3]
1. Diorama que reconstrueix l'aspecte del poble de Canet d'en Berenguer entre els segles XVIII i XIX. D'uns 8 m² ia escala H. 0, Núm. 0005.[3]
2. Restes arqueològiques, formada per 14 peces, totes elles fragments d'àmfores romanes trobades a la costa de Canet,[9] que havia de tenir el seu origen en el transport marítim de líquids (vi, oli…) i sòlids (cereals).[3]
3. Objectes de caràcter etnològic, entre els quals es poden destacar la reproducció d'una carta matrimonial que data del segle XVIII, i diverses peces típiques de la indumentària valenciana.[4] Cal recalcar que va ser gràcies a la documentació notarial que es va poder reconstruir l'aixovar d'una dona de Canet de finals del segle xviii. Les peces que el componien solien ser: camises de fil, cotó, lli i seda; llençols i enaigües, davantals, tovalloles, estovalles, “tapapeus” i “jobons”, i un bagul de fusta on tot es dipositava.[3] La majoria de les peces procedeixen de la col·lecció de Victoria Liceras.[10]
Referències
modifica- ↑ «MUSEU ETNOLÒGIC DE CANET D'EN BERENGUER. MUSEO ETNOLÓGICO DE CANET D'EN BERENGUER. Directorio de Museos y Colecciones de España». [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ «MUSEO ETNOLÓGICO DE CANET D'EN BERENGUER – MECBE» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «MECBE (Museo Etnológico) | Canet d'en Berenguer» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Turisme, València. «Museo etnológico de Canet d’en Berenguer < Valencia Turismo» (en espanyol europeu), 05-08-2013. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «MUSEU ETNOLÒGIC DE CANET D'EN BERENGUER» (en castellà). Conselleria de Cultura, Educaió i Esport. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ «MUSEU ETNOLÒGIC DE CANET DʼEN BERENGUER Canet dʼEn Berenguer València/Valencia Museo - infomuseos.es» (en espanyol europeu), 19-11-2023. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ RESOLUCIÓ de 30 d’octubre de 2001, del conseller de Cultura i Educació, per la qual es reconeix el Museu Etnològic de Canet d’en Berenguer com a museu de la Comunitat Valenciana.
- ↑ «Territori». [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ berenguer, m romero, canet d´en. «El museo «fantasma» de Canet» (en castellà), 05-08-2012. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ «Colección textil del Museo Etnográfico de Canet d'en Berenguer - Alitea Restauración» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2024].