Museu de Liechtenstein
El Museu de Liechtenstein (Liechtenstein Museum) és un museu d'art privat a Viena, Àustria. Conté gran part de la col·lecció d'art dels seus propietaris, la Família del Príncep de Liechtenstein, governants del principat de Liechtenstein. Inclou importants obres d'art europees, formant una de les col·leccions privades d'art més importants del món. El seu ítem culminant és el retrat de Leonardo da Vinci de Ginebra de Benci, que va ser adquirit el 1967 per la National Gallery of Art de Washington, DC.
Museu de Liechtenstein | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Museu d'art i col·lecció | |||
Construcció | 29 març 2004 | |||
Obertura | 2004 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Viena (Àustria) | |||
Localització | Fürstengasse 1 | |||
| ||||
Lloc web | palaisliechtenstein.com | |||
El museu, que originalment estava obert al públic des de principis del segle xix fins a l'Anschluss de 1938, tenia diverses ubicacions, incloent-hi el Liechtenstein Garden Palace (Gartenpalais) a la Fürstengasse 1 al 9è districte de Viena (Alsergrund) i el Liechtenstein City Palace (Stadtpalais) al Bankgasse 9 del primer districte de Viena (Innere Stadt). El museu es va reobrir el 29 de març de 2004 al jardí del palau, però després de lluitar amb un nombre baix de visitants, el novembre de 2011 va ser tancat per visites habituals del públic. Segons el lloc web oficial del Garden Palace, "els aspectes més destacats de les col·leccions principesques es poden veure exclusivament com a part d'un paquet d'esdeveniments o d'una visita guiada prèviament reservada".[1]
Alguns objectes de la col·lecció s’han enviat a exposicions itinerants a museus d’altres països, especialment als Estats Units. En particular, les exposicions es munten regularment al Kunstmuseum Liechtenstein de Vaduz, que altrament és una galeria per a una col·lecció d'art moderna donada al principat de Liechtenstein per la família governant. Altres obres de la col·lecció omplen els palaus i residències de la Família de la Princesa a Liechtenstein i Àustria.
Vicenzo Fanti va elaborar un catàleg dels artistes (amb breus biografies) que apareixia a la galeria a l'època del príncep Joseph Wenzel.[2]
Palau del jardí de Liechtenstein
modificaEl Gartenpalais va ser construït pel príncep Johann Adam Andreas de Liechtenstein, que va encarregar el seu disseny i construcció a Domenico Egidio Rossi; la carcassa es va acabar el 1700.[3] La decoració pintada al Gartenpalais va ser aportada per Marcantonio Franceschini, Antonio Bellucci, Andrea Pozzo i Johann Michael Rottmayr. L'escultura provenia de Giovanni Giuliani i el seu estudi i l'estuc de l'estucador Santino Bussi.
Obres d'art (selecció)
modifica-
Rafael, Retrat d’un home
-
Giulio Romano, Sant Joan Baptista al desert
-
Valentin de Boulogne, una companyia musical amb un endeví ("Reunió amb un gitano")
-
Rubens, Mart i Rea Silvia
-
Rubens, Trobada d'Erththonios per les filles de Kekrops
-
Rubens, Lamentació de Crist
-
Rubens, Retrat dels seus fills Albert i Nicolaas
-
Rubens, Retrat de la seva filla Clara
-
Rubens, Venus fent el seu lavabo
-
Frans Hals, Retrat d'un home
-
Van Dyck, Retrat de Marie Louise de Taxis
-
François Duquesnoy, Mercuri
-
Gerard Dou, violinista
-
Herman Posthumus, Paisatge amb ruïnes
-
Jan Miense Molenaer, 1636-37, El rei beu (festivitats de la nit de Reis)
-
Giovanni Battista Moroni, Prospero Alessandri
-
Giovanni di Niccolò Mansueti, La presa de Sant Marc
-
Sebastiano Ricci, La violació de les dones sabines
-
Salviati, Retrat d'un home jove
-
Friedrich von Amerling, noia amb barret de palla
-
Carro daurat de Joseph Wenzel I. de Liechtenstein (1738)
Referències
modifica
- ↑ «Guided Tours - Palais Liechtenstein». palaisliechtenstein.com.
- ↑ Fanti, Vincenzo. Compendio delle vite de'pittori, scultori e d'altri artefici le di cui famose opere formano la prescrita celebre galleria di sua altezza Giuseppe Wenceslao, principe regnante della casa di Lichtenstein (en italià). G.T. de Trettner, 1767.
- ↑ The history of the construction is in Günter Passavant, Studien über Domenico Egidio Rossi und seine bauküstlerische Tätigheit innerhalb des süddeutschen und österreichischen Barok(Karlsruhe: Braun) 1967:109-23.