Nàssir (nom)

prenom masculí

Nàssir és un nom masculí àrab —en àrab ناصر, Nāṣir— que significa «auxiliar», «ajudant», «defensor», «partidari», però també «que dóna la victòria».[1] Si bé Nàssir és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[2] també se'l pot trobar transcrit d'altres maneres: Nasir, Nassir...[3]

Infotaula de nomNàssir
Tipusprenom masculí Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalNacer Modifica el valor a Wikidata
Cognom idènticNacer Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Nàssir»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Combinat amb l'article, al- i, a vegades, seguit de l'expressió "a la religió de Déu", li-din-Al·lah, forma dos làqabs o títols, an-Nàssir —en àrab الناصر, an-Nāṣir, «Qui dóna la victòria»— i an-Nàssir li-din-Al·lah —en àrab الناصر لدين اللهan-Nāṣir li-dīn Allāh, «Qui dóna la victòria per a la religió de Déu»—, relativament habituals entre diversos dirigents islàmics.[4]

Combinat amb les paraules «religió» i «dinastia», Nàssir-ad-Din —en àrab ناصر الدينNāṣir ad-Dīn, «Defensor de la Religió»— i Nàssir-ad-Dawla —en àrab ناصر الدولةNāṣir ad-Dawla, «Defensor de la Dinastia»— són dos làqabs o títols emprats per diversos governants musulmans. El primer, a més, ha esdevingut amb el temps un nom propi relativament comú entre els musulmans. També se'ls pot trobar transcrits Nasiruddin, Nasir ud din, Nasir-ud-din...

Cal no confondre aquests noms i làqabs, amb els noms i làqabs Nassir, Nassir-ad-Din i Nassir-ad-Dawla de significat pràcticament idèntic, però que, en àrab, són noms diferents.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Nàssir o els làqabs an-Nàssir i an-Nàssir li-din-Al·lah.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab o el nom Nàssir-ad-Din.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab Nàssir-ad-Dawla.

NotesModifica

  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "نصر". ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
  3. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.
  4. De fet es tracta d'un mateix làqab, essent el primer una forma abreujada del segon, ja que se sobreentén que «Qui dóna la victòria» ho fa «per la religió de Déu». En el mateix sentit, sovint aquells governants que duen el segon làqab, són coneguts simplement per la seva primera part, és a dir com an-Nàssir, com per exemple Abd-ar-Rahman (III) an-Nàssir, califa omeia de Qúrtuba.