Nòstoc

Els nòstocs (Nostoc) són un gènere de cianobacteris de les aigües dolces, els sòls i les roques humides, que formen colònies compostes per filaments. Aquests es troben inclosos en una beina gelatinosa. Si es troba al sòl, una colònia de nòstocs no és visible, però després de les pluges augmenta la seva massa fins a fer-se visible. Per contra, difícilment es poden trobar nòstocs en hàbitats marins.

Nòstoc

Nostoc
Nòstoc commune de Castelltallat
Dades
Tinció de Gram	gramnegatiu
Taxonomia
Regne	Bacillati
Fílum	Cyanobacteriota
Classe	Cyanophyceae
Ordre	Nostocales
Família	Nostocaceae
Gènere	Nostoc

L'etimologia de la paraula Nostoc sembla producte de la invenció del científic i alquimista Paracels per a descriure aquestes colònies gelatinoses (semblants a un moc) que es troben pràcticament a tot el món. Va combinar dues paraules una d'anglesa i una altra d'alemanya ambdues signifiquen els forats del nas, narius: Nostril i Nasenloch = Nostoch

Aquests cianobacteris contenen, en el citoplasma, pigments fotosintètics que els permeten realitzar la fotosíntesi. En alguns casos formen associacions simbiòtiques amb teixits de plantes, com és el cas de les arrels de les gimnospermes de la família Cycadaceae, o de les fulles de la falguera aquàtica Azolla.

Els nòstocs són membres de la família de les nostocàcies. Les espècies són:

• N. azollae
• N. caeruleum
• N. carneum
• N. comminutum
• N. commune (que forma les merdes de bruixa)
• N. ellipsosporum
• N. flagelliforme
• N. linckia
• N. longstaffi
• N. microscopicum
• N. muscorum
• N. paludosum
• N. pruniforme
• N. punctiforme
• N. sphaericum
• N. spongiaeforme
• N. verrucosum

Els nòstocs són cultivats i consumits a causa del fet que contenen proteïnes i vitamina C. Les espècies N. flagelliforme i N. commune es consumeixen a la Xina, Japó i Java, mentre que N. ellipsosporum es consumeix a l'Àsia central