Nabhan és una de les tribus d'Oman que al final del segle xix vivien al Samail a la costa. Una dinastia nabhanita va governar una part d'Oman des de vers el 1100 al 1624. El seu centre era a l'interior al sud del Djabal Akhdar. Els seus caps portaven el títol de maliks. El 1624 fou eclipsada per la dinastia yarubita. Ibn Battuta va visitar al malik el 1330, que es deia Abu Muhammad ibn Nabhan a qui nomena sultà, diu que el seu nom era habitual entre els sobirans, que era ibadita i que la seva capital era Nazwa i estenia la seva autoritat fins a la costa, amb alguns ports com Suhar, però la major part de l'Oman estava llavors sota dependència del Regne d'Ormuz. Una dinastia nabhanita es va establir a Pate a l'Arxipèlag de Lamu a l'Àfrica oriental. La Història de Pate la presenta com continuació de la dinastia d'Oman, que hauria fugit després de l'establiment del poder yaarabita. però la dinastia de Pate pretenia haver-se originat vers 1200 i no el 1624 i no es consideraven pas membres d'aquesta dinastia.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica