Ningú no vol la nit

pel·lícula del 2015 d'Isabel Coixet
(S'ha redirigit des de: Nadie quiere la noche)

Ningú no vol la nit (títol original en anglès: Nobody Wants the Night)[1][2] és una pel·lícula de 2015 dirigida per Isabel Coixet. Va ser seleccionada per obrir la 65 edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3] La pel·lícula transcorre el 1908 a Groenlàndia i és una coproducció internacional entre Espanya, França i Bulgària.[4]

Infotaula de pel·lículaNingú no vol la nit
Nobody Wants the Night Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióIsabel Coixet i Castillo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
MúsicaLucas Vidal Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean-Claude Larrieu Modifica el valor a Wikidata
VestuariClara Bilbao Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 febrer 2015 Modifica el valor a Wikidata
Durada118 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGroenlàndia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt2735996 FilmAffinity: 960649 Allocine: 218727 Rottentomatoes: m/endless_night_2015 Letterboxd: endless-night-2015 Allmovie: v630725 TCM: 2025139 TMDB.org: 320004 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

La història té lloc a Groenlàndia el 1908. Josephine Diebitsch Peary (personatge històric), valent i segura, s'embarca en un perillós viatge a la recerca del seu marit, l'explorador àrtic Robert Peary, que busca una ruta fins al pol Nord.

Repartiment

modifica

Reconeixements

modifica

Als XXX Premis Goya va ser nominada com a millor pel·lícula, millor direcció (Isabel Coixet), millor actriu protagonista (Juliette Binoche), millor fotografia (Jean Claude Larrieu) i millor direcció artística (Alain Bainée). Va guanyar el premi a la millor producció (Andrés Santana i Marta Miró), millor disseny de vestuari (Clara Bilbao), millor maquillatge i perruqueria (Pablo Perona, Paco Rodríguez H. i Sylvie Imbert) i millor música original (Lucas Vidal).

Als Premis Platino de 2016 va ser nominada a la millor música original (Lucas Vidal) [5]

Referències

modifica