Nahal Oren
Nahal Oren o, en àrab, Uadi Fallah, és un jaciment arqueològic d'època prehistòrica situat a la riba nord del Uadi de Nahal Oren, al sud del mont Carmel a Israel.[1] El jaciment comprèn una cova i la petita terrassa del davant.[2]
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic prehistòric  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Israel | |||
| ||||
.JPG)
El jaciment es va excavar per primera vegada el 1941.[1] S'hi han trobat indústries de les cultures kebariana (Paleolític superior), natufiana (Epipaleolític) i del Preceràmic A i B.[1]
Excavació
modificaEl jaciment va ser objecte de diverses campanyes d'excavació. Sota la direcció de Moshe Stekelis es va començar a excavar el 1942, i després hi tornaria en diferents campanyes des del 1954 fins al 1960 (amb el suport de Tamar Yzraely-Noy), i del 1969 al 1970 (recolzat per Eric Higgs i Anthony Legge). En quedar la cova soterrada sota esllavissades, les excavacions es van concentrar principalment a la terrassa, en una superfície d'aproximadament 400 m², on es van descobrir fins a nou nivellsː
| Kebarià | nivells IX-VII | 18 250 - 15 300 BP |
| Natufià | nivells VI-V | 15 000 - 11 500 BP |
| Preceràmic A | nivells IV-III | 11 500 - 10 500 BP |
| Preceràmic B | nivells II-I | 10 500 - 9000 BP |
Descripció
modificaAl jaciment de Nahal Oren s'hi van trobar restes de consum de blat, tot i que no era clar si es tractava d'una espècie conreada o salvatge. Val a dir que el gra era relativament rar al lloc en comparació amb altres recursos alimentaris.[1] La cronologia dels grans de blat midoner trobats a Nahal Oren indica que el cultiu de gra podria haver començat fa 16.000 anys.[3] El 1985, les tres espiguetes de pisana conreada trobades en un context kebaranià a Uadi Oren es van considerar tan primerenques que es s'ha pensat que es tracti d'una anomalia.[4]
Durant l'ocupació neolítica, la principal font d'aliment al lloc sembla que eren les gaseles, i a jutjar per l'alta incidència d'ossos d'exemplars joves, es creu que aquests animals podrien haver estat domesticats.[1] El canvi posterior vers a la cria de cabres pot haver-se donat perquè les cabres són menys selectives en la seva dieta que les gaseles, i poden pasturar en zones on les gaseles no ho farien.[1]
Molt a prop, sobre quatre terrasses artificials, s'hi va bastir un poble durant el preceràmic A d'unes 13 cases subcirculars i altres estructures. Els edificis eren similars als del preceràmic A de Jericó.[2] En aquest poble. només s'hi va descobrir un únic enterrament humà. No hi havia aixovar associat a la fossa funerària, i l'esquelet estava complet amb l'excepció del crani, que havia estat eliminat, un primer exemple d'una pràctica que s'extendrà durant del neolític.[2]
Les restes del poble que va seguir a aquest durant el preceràmic B són molt més escasses, però semblen una continuació de la fase del preceràmic A.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «PreHistoric Nahal Oren (Wadi Fallah)» (en anglès). Ancient Near East. [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Moore, 1978, p. 99-106.
- ↑ Gagné, 2008, p. 3.
- ↑ Barigozzi, 2012, p. 27-33.
- ↑ Moore, 1978, p. 218-221.
Bibliografia
modifica- Barigozzi, C. The Origin and Domestication of Cultivated Plants (en anglès). Elsevier, 2012, p. 224. ISBN 9780444599926.
- Gagné, Steve. Food Energetics: The Spiritual, Emotional, and Nutritional Power of What We Eat (en anglès). Inner Traditions/Bear, 2008, p. 576. ISBN 9781594777837.
- Moore, A.M.L.. The Neolithic of the Levant (en anglès). Oxford University, 1978.
