El Nahegau va ser una jurisdicció feudal d'Alemanya administrada per comtes del rei, a l'àrea d'influència del riu Nahe i gran part de l'actual Rheinhessen l'àrea del qual es va estendre a les zones properes al Rin al segle X a costa de l'expansió pel Wormsgau, adquirint Ingelheim (937), Spiesheim (960), Saulheim (973) i Flonheim (996) arribant la seva frontera sud al riu Selz, que formava el límit amb el Wormsgau.

El Nahegau ("Nahgowe") vers l'any 1000

El Nahegau va ser una de les possessions centrals dels conradians o sàlics, i des de la meitat del segle xi dels emicònides o emicons. La família dels Emicònides van ser després comtes de Veldenz, senyors de wildgravis i raugravis. És probable que la casa de comtes de Leiningen derivi dels emicònides.

Com a comtes a Nahegau s'esmenten:

  1. Werner o Warneharius (probablement † vers 920), comte de Nahegau, Speyergau i Wormsgau al de voltant 890/910, casat amb una dama dels conradians.
  2. Conrad el Roig († 955), el seu fill, comte de Nahegau, Speyergau, Wormsgau i Niddagau, duc a Francònia, duc de Lotaríngia (945-953) casat amn Liutgarda de Saxònia (931, † 953) filla del rei luidolfinf Otó I.
  3. Otó I de Worms (o Otó I de Carintia) († 1004), fill de l'anterior, comte a Nahegau, Speyergau, Wormsgau, Elsenzgau, Kraichgau, Enzgau, Pfinzgau i Ufgau, duc de Caríntia
  4. Conrado II de Caríntia o Conrad II el Jove (vers 1003, † 1039), el seu net, comte a Nahegau, Speyergau i Wormsgau, duc de Caríntia 1036-1039

BibliografiaModifica

  • Thomas Bauer: Geschichtlicher Atlas der Rheinlande, 7. Lieferung, IV.9: Die mittelalterlichen Gaue; 2000; ISBN 3-7927-1818-9