Nargòthrond
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
En el llegendari de J.R.R. Tolkien, Nargòthrond és la fortalesa de Beleríand construïda per Fínrod Felagund, a la riba del riu Nàrog. De fet, "Nargòthrond" significa "la gran fortalesa subterrània del riu Nàrog".
| Tipus | Ciutat o poble de la Terra Mitjana i estat fictici  | ||
|---|---|---|---|
| Obra | llegendari de Tolkien | ||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Beleríand | ||
| Limita amb | Talath Dirnen | ||
| Història | |||
| Cronologia | |||
| Caiguda de Nargòthrond | |||
| Creador | J. R. R. Tolkien | ||
Per extensió, també rep el nom de Nargòthrond el regne que es governava des de la ciutat, que comprenia les planes de Talath Dirnen.
Inspirat per Menèrgoth a Dòriath, i buscant un lloc amagat per estar protegit de les forces de Mórgoth, Fínrod va establir les bases de la ciutat a les cavernes del Nàrog, sota els turons boscosos de Taur-en-Fàroth. Anteriorment, havien estat habitades per nans mesquins, però n'havien marxat amb l'arribada dels elfs.
Altres nans, artesans de l'Éred Luin, van ajudar els nóldor a engrandir i condicionar les coves convertint-les en una formidable fortalesa oculta. Originalment, només s'hi podia accedir per un camí estret paral·lel a la riba del riu, tot i que més endavant es va construir un pont sobre el Nàrog.
Fínrod va governar Nargòthrond fins que va unir-se a Beren en el seu quest pel Silmaril. Va abandonar la ciutat deixant-la en mans del seu nebot Oròdreth. També van quedar-s'hi els germans Cèlegorm i Curufin, que s'hi havien refugiat després de la Dàgor Bragollach i que exercien una influència molt important. Van ser-ne expulsats posteriorment per Oròdreth quan es va revelar el paper que havien tingut en la marxa de Fínrod.
Turin Turàmbar arribà més tard a Nargòthrond i se'n va convertir en un dels guerrers més destacats. També va convèncer la gent de la ciutat de deixar d'amagar-se de Mórgoth i desafiar-lo obertament. En aquell moment va construir-se el pont per accedir a la fortalesa, que acabaria permetent el saqueig de Nargòthrond pel drac Glàurung i el seu exèrcit.
Glàurung va fer servir Nargòthrond com el seu cau fins a la seva mort a mans de Turin. Les coves van quedar abandonades i van ser reclamades per un dels nans mesquins, Mîm, que moriria poc després a mans Hurin (el pare de Turin). Després de la mort de Hurin probablement van quedar deshabitades fins a la fi de la Primera Edat, en què s'enfonsaren sota el mar amb tot el continent de Beleríand.