Nasr (nom)
Nasr és un nom masculí àrab (àrab: نصر, Naṣr) que significa ‘victòria’, ‘triomf’, però també ‘ajuda’, ‘suport’.[1] Si bé Nasr és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[2] també se'l pot trobar transcrit d'altres maneres.[3]
| Tipus | prenom masculí  |
|---|---|
| Llengua | àrab |
| Nom en la llengua original | Nasr |
| Cognom idèntic | Nasr |
| Pàgines que comencen per «Nasr» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Combinat amb la paraula «Déu», Nasr-Al·lah (àrab: نصر الله, Naṣr Allāh, ‘Defensor de Déu’), és un nom teòfor especialment comú entre els àrabs cristians i entre els musulmans xiïtes. També se'l pot trobar transcrit Nasrallah, Nasral·là, Nasrullah...
Combinat amb l'article, al-, i el mot «pare», Abu, forma una kunya honorífica, Abu-n-Nasr (àrab: أبو النصر, Abū n-Naṣr, literalment ‘Pare de la Victòria’), relativament habitual entre diversos dirigents islàmics.[4]
Combinat amb les paraules «religió» i «dinastia», Nasr-ad-Din (àrab: نصر الدين, Naṣr ad-Dīn, ‘Victòria de la Religió’) i Nasr-ad-Dawla (àrab: نصر الدولة, Naṣr ad-Dawla, ‘Victòria de la Dinastia’), forma dos làqabs o títols emprats per diversos governants musulmans. També se'ls pot trobar transcrits Nasruddin, Nasreddin, Nasrudin... El làqab Nasr-ad-Din o, segons una forma més catalanitzada, Nasreddín, és un dels noms que rep, en àrab, un cèlebre personatge mític de la cultura araboislàmica.
Nasr ha donat nom a la dinastia nassarita de Gharnata, també coneguda com a nàsrida, ja que el seu epònim fou Muhàmmad ibn Yússuf ibn Nasr.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Nasr (incloent Abu-Nasr).
Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Nasr-Al·lah.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab Nasr-ad-Dawla.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen la kunya honorífica Abu-n-Nasr.
Notes modifica
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "نصر". ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
- ↑ Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.
- ↑ Cal no confondre aquesta kunya honorífica, amb la kunya «real» Abu-Nasr, «fill de Nasr», en àrab أبو نصر, Abū Naṣr.