Natàlia Dolgorúkova

escriptora russa

Natàlia Boríssovna Dolgorúkova, rus: Ната́лия Бори́совна Долгору́кова, nascuda Xereméteva, rus: Шереметева (Sant Petersburg, 1714-Kíev, 1771), filla del comte Borís Xeremétev, i una de les primeres escriptores russes.[1]

Infotaula de personaNatàlia Dolgorúkova

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Ната́лия Бори́совна Долгору́кова Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Наталья Борисовна Шереметева Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1714 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 1771 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Kíiv Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de les Coves de Kíiv Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura i literatura de memòries Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSheremetev family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIvan Dolgorukov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMikhail Dolgorukov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesBoris Petrovich Sheremetev Modifica el valor a Wikidata  i Anna Saltykova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansPyotr, Count Sheremet'yev i MIkhail Sheremetev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Nascuda comtessa, la seva vida fou bastant atzarosa. El 1729 es va casar amb el príncep Ivan Dolgorúkov, amic íntim del tsar Pere II. Però amb la mort del tsar i l'arribada al tron de l'Imperi Rus d'Anna Ivànovna de Rússia, el matrimoni va ser deportat a Beriózovo, Sibèria. Després d'una denúncia i acusació de traïció, el seu marit va ser executat a Nóvgorod el 1739. A ella se li va permetre tornar a Moscou amb els dos fills del seu matrimoni.

Més tard va decidir traslladar-se a Kíev, per ingressar al convent de l'Ascensió Flórovski el 1758. Des del seu retir va redactar les seves memòries, i es convertí en la primera dona russa a publicar una autobiografia. La seva atzarosa vida i la fluïdesa del seu estil van fer del llibre un èxit, amb la qual cosa es va convertir també en una figura popular en la seva època.

Referències modifica

  1. D.S. Mirsky. A history of Russian literature from its beginnings to 1900. Northwestern University Press, 1999. Page 60.

Bibliografia modifica

  • Segura Graíño, Cristina. Diccionario de mujeres en la historia. Madrid: Espasa Calpe, 1998. ISBN 84-239-8631-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natàlia Dolgorúkova