Natalia de Argumosa y Adán

pintora, litògrafa, gravadora i dibuixant espanyola

Natalia de Argumosa y Adán (Madrid, 1826 - 1850) va ser una pintora, litògrafa, gravadora i dibuixant espanyola.

Infotaula de personaNatalia de Argumosa y Adán
Biografia
Naixement1826 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1850 Modifica el valor a Wikidata (23/24 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógravadora, litògrafa, pintora, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Família
PareDiego de Argumosa Modifica el valor a Wikidata
ParentsJuan Adán Morlán (avi) Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Madrid el 1826[1] en el sí d'una família benestant.[2] Era filla del conegut metge Diego de Argumosa i de Micaela Adán, filla de l'escultor Juan Adán Morlán.[3] El 1843, juntament amb la seva mare i la seva germana Isabel, va ser una de les primeres dones en accedir al Museu del Prado i a ser registrades com a copistes d'obres d'art.[4] Posteriorment va fer estudis d'anatomia, litografia i gravat, estudiant amb els mestres Luis de Mendoza y González, sota la direcció del qual va fer la litografia El Vesuvi llançant cendra el 1822,[2] i Pedro Hortigosa, de qui va aprendre concretament la tècnica del gravat al burí.[1][3]

Tradicionalment s'havia afirmat que Natalia de Argumosa va participar a l'exposició de 1844 de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran amb còpies d'una notable execució,[3][1][2] però en realitat van ser obra de la seva germana Isabel. Sí que va participar, en canvi, a l'exposició organitzada per la mateixa acadèmia el 1847 i a les del Liceu Artístic i Literari de Madrid de 1848 i 1849, on va destacar com a dibuixant i gravadora. Estan documentats un gravat d'una vista de l'estany del Retiro, una còpia del qual es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya, i un dibuix còpia del Davallament de la Creu de Rubens de la catedral d'Anvers.[4]

És destacat la reproducció de La Magdalena penitent del gravador Raffaello Sanzio Morghen, la qual va quedar inacabada a causa de la greu malaltia de l'artista,[1][3] que va provocar finalment al seva mort prematura el 1850.[4] Pòstumament van aparèixer dos gravats més de la seva autoria al llibre Resumen de cirugía, publicat pel seu pare el 1856.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionario enciclopédico hispano-americano (en castellà). vol. 2. Barcelona: Montaner y Simón, editores, 1887, p. 593. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Solache Vilela, Gloria. «Natalia Argumosa y Adán» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 desembre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 48. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Gil Salinas, Rafael; Lomba, Concha (coords.). Olvidadas y silenciadas: Mujeres artistas en la España contemporánea (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2021, p. 101.