Navegació loxodròmica
La navegació loxodròmica fa referència a la loxodròmia (del grec λοξóς -oblic- i δρóμος -carrera, curs-), és a dir, la corba que sobre la superfície de la Terra segueix un mateix angle a la intersecció de cada meridià, i que serveix per mantenir un rumb constant en navegar.[1]
Quan es navega sobre la superfície esfèrica amb un mateix rumb () a la figura, es descriu una espiral que condueix inexorablement al pol nord per rumbs compresos entre 270° a 090º i al pol sud per rumbs de 090º a 270°. En una carta nàutica traçada amb la projecció de Mercator un rumb loxodròmic apareix com una línia recta.[2][3]
Gràfic comparatiu
modificaVegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Adam Weintrit; Tomasz Neumann Methods and Algorithms in Navigation: Marine Navigation and Safety of Sea Transportation. CRC Press, 7 juny 2011, p. 139–. ISBN 978-0-415-69114-7.
- ↑ Leo Bagrow. History of Cartography. Taylor & Francis, 12 juliol 2017, p. 74–. ISBN 978-1-351-51558-0.
- ↑ L'origen, la destinació i el pol (en portuguès)