Navegació loxodròmica

Per a altres significats, vegeu «navegació (desambiguació)».

La navegació loxodròmica fa referència a la loxodròmia (del grec λοξóς -oblic- i δρóμος -carrera, curs-), és a dir, la corba que sobre la superfície de la Terra segueix un mateix angle a la intersecció de cada meridià, i que serveix per mantenir un rumb constant en navegar.[1]

Loxodromia = navegació a rumb constant

Quan es navega sobre la superfície esfèrica amb un mateix rumb () a la figura, es descriu una espiral que condueix inexorablement al pol nord per rumbs compresos entre 270° a 090º i al pol sud per rumbs de 090º a 270°. En una carta nàutica traçada amb la projecció de Mercator un rumb loxodròmic apareix com una línia recta.[2][3]

Gràfic comparatiu

modifica
 
Comparació, del rumb ortodròmic comparat amb el loxodròmic

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Adam Weintrit; Tomasz Neumann Methods and Algorithms in Navigation: Marine Navigation and Safety of Sea Transportation. CRC Press, 7 juny 2011, p. 139–. ISBN 978-0-415-69114-7. 
  2. Leo Bagrow. History of Cartography. Taylor & Francis, 12 juliol 2017, p. 74–. ISBN 978-1-351-51558-0. 
  3. L'origen, la destinació i el pol (en portuguès)