Nazari de Capris

Nazari de Capodistria (Elpidium, actual Boršt, Eslovènia, ca. 475 - Capodistria, actual Koper, ca. 556) fou un bisbe, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personasant Nazari de Capris, o
de Koper
Koper tower.JPG
Catedral de Koper, lloc de la tomba del sant Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementNazarius
475 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Elpidium, actual Boršt (Ístria, actual Eslovènia)
Mort556 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Capris, actual Koper (Eslovènia)
SepulturaCatedral de Koper 
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana, Luteranisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat19 de juny
IconografiaRobes de bisbe
Patró deKoper

BiografiaModifica

La tradició sobre la seva vida és antiga, però sense documentació fefaent. Segons diu, Esteve, patriarca d'Aquileia, en no poder governar adequadament tota la diòcesi per la gran extensió que tenia, en 524 demanà al papa Joan I, amb el suport de l'emperador Justí I, la seva divisió, donant bisbes propis a les majors ciutats de l'Ístria. Entre els sis nous bisbes, fou escollit Nazari per a Capris o Egida, actual Capodistria o, en eslovè, Koper.

Havia nascut a Elpidium (Boršt) entre el 470 i el 480 i, consagrat bisbe, regí la diòcesi durant més de trenta anys. No se'n sap més que fou un bisbe estimat i virtuós i que morí abans del 557, i fou sebollit a la catedral de Santa Maria.

VeneracióModifica

L'amenaça de les invasions bàrbares i dels longobards provocà que la seva tomba quedés oblidada, fins que fou retrobada en 601 o al segle xiv (no se sap del cert), en una caixa sota els esglaons de l'entrada de la catedral, amb una làmina de plom amb el nom inscrit.

Nazari fou proclamat sant patró de la ciutat. En 1380, durant la guerra amb Chioggia, els genovesos saquejaren Capodistria i se'n dugueren les relíquies del sant. En 1422, el bisbe de Capodistria Geremia Pola aconseguí que fossin restituïdes. Des de llavors són en un sarcòfag de marbe a la catedral, que n'és avui l'altar major.

BibliografiaModifica