Ndora és una vila i comuna/sector (imirenge)[1][2] de l'antiga província de Butare, al sud-oest de Ruanda, situada uns 10 kilòmetres a l'est de la ciutat de Butare. És una comunitat agrària habitada principalment per hutus.[2] Pauline Nyiramasuhuko va néixer a Ndora en 1946.[3] Callixte Kalimanzira, Ministre de l'Interior i Desenvolupament Comunal, va anar a Ndora el 7 de juny de 1994 i va advertir la gent que el Front Patriòtic Ruandès (RPF) estava usant nens petits que podrien convenrtir-se en objectius.[4] Es teia que hi havia una foneria de ferro a Ndora.[5][6] Un gran nombre de dones hutu de la vila es van quedar vídues durant el genocidi de Ruanda.[2]

Plantilla:Infotaula geografia políticaNdora

Localització
Map
 2° 36′ 12″ S, 29° 50′ 01″ E / 2.6033°S,29.8336°E / -2.6033; 29.8336
EstatRwanda Ruanda
ProvínciaProvíncia del Sud
DistricteGisagara
Geografia
Superfície61 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.684 m Modifica el valor a Wikidata

Referències modifica

  1. African Rights (Organization). Witness to genocide. African Rights, 2000 [Consulta: 27 juny 2011]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 African Rights (Organization). Rwanda, not so innocent: when women become killers. African Rights, 1995, p. 35. ISBN 978-1-899477-05-0 [Consulta: 27 juny 2011]. 
  3. Sjoberg, Laura; Gentry, Caron E. Mothers, monsters, whores: women's violence in global politics. Zed Books, 2007, p. 160. ISBN 978-1-84277-866-1 [Consulta: 27 juny 2011]. 
  4. Lasting Wounds. Human Rights Watch, p. 7 [Consulta: 27 juny 2011]. 
  5. Briggs, Philip; Booth, Janice. Rwanda, 3rd: The Bradt Travel Guide. Bradt Travel Guides, 1 novembre 2006, p. 6. ISBN 978-1-84162-180-7 [Consulta: 27 juny 2011]. 
  6. Fage, J. D.. The Cambridge History of Africa: From c. 500 B.C. to A.D. 1050. Cambridge University Press, 1975, p. 367. ISBN 978-0-521-21592-3 [Consulta: 27 juny 2011].