Obre el menú principal
Tomba tipus saff, Vall dels Nobles

La necròpolis dels Antef, també coneguda com El-Tarif o At-tarif, és un cementiri on foren enterrats els faraons de la dinastia XI. Forma part del conjunt de cementiris o petites necròpolis conegut com a Vall dels nobles, de totes aquestes necròpolis, la d'el-Tarif és la que està situada més al nord, davant per davant del temple de Karnak, a la ribera oest del riu Nil.

Mapa de la necròpolis tebana, el-Tarif és a la dreta de la imatge (nord).

La necròpolis està situada a l'oest de Luxor, entre el temple de Hatshepsut (a l'oest) i el temple de Seti I (a l'est); té menys d'un quilòmetre, al nord fins a Dra Abu al-Naga i a 1 km al sud el temple de Tuthmosis III, el temple de Siptah i el d'Amenofis II,a tocar del Ramesseum. A l'oest, abans del temple de Hatshepsut, es troben la necròpolis d'Asasif i el temple de Mentuhotep II.

És la necròpolis més antiga de la regió però les restes que es conserven són poques. La majoria de les tombes són de tipus saff ("filera"/"sèrie" en àrab), un tipus de tomba rupestre típica de la zona de Tebes.[1][2]

La necròpolis conté, com a mínim, entre 300 i 400 tombes dels últims anys del Primer Període Intermedi i del l'Imperi Mitjà (tombes saff) i algunes de l'Imperi Antic (mastabes), moltes de les quals han quedat cobertes i/o destruïdes per les construccions modernes. La necròpolis cobreix una àrea d'aproximadament 1600 metres (de nord a sud) per 600 metres (d'est a oest). Durant la dècada dels 70 (s.XX) es va descobrir que a la zona d'El-Tarif hi havia hagut també una necròpolis d'època predinàstica, possiblement de pels volts del 6000 aC.[3]

De les tombes que es coneixen, les més destacades són les dels dels faraons de la dinastia XI Antef I,[4] II i III.[1] Les tombes es coneixen pel nom local de Saff el-Dawaba (Antef I?), Saff el-Kisasija (Antef II) i Saff el-Baqar (Antef III?).[3][5]

La necròpolis ha estat estudiada i excavada diverses vegades, però mai de manera sistemàtica. Entre el 1860 i el 1889 la van explorar els egiptòlegs francesos Auguste Mariette, Gaston Maspero i Georges Daressy. Entre el 1908 i el 1909, l'anglès Flinders Petrie va estudiar les tombes menors i, entre el 1966 i el 1974, l'egiptòleg alemany Dieter Arnold va excavar de forma sistemàtica les tombes reials i va localitzar en un mapa a escala la resta de tombes que eren visibles a simple vista.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Dieter Arnold. The Encyclopedia of Ancient Egyptian Architecture. I.B.Tauris, 2003, p. 206–207. ISBN 978-1-86064-465-8 [Consulta: 21 novembre 2013]. 
  2. Margaret R. Bunson. Encyclopedia of Ancient Egypt. Facts on File, 3a edició, 2012, p. 350. ISBN 978-0816082162 [Consulta: 21 novembre 2013]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Kathryn A. Bard (editora). Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt. Routledge, 3a edició, 1999, p. 1008–1013. ISBN 978-0415185899 [Consulta: 21 novembre 2013]. 
  4. Inyotef I. (anglès)
  5. Nigel Strudwick i Helen Strudwick. Thebes in Egypt: A Guide to the Tombs and Temples of Ancient Luxor. Cornell University Press, 1999, p. 93. ISBN 0801486165 [Consulta: 27 novembre 2013]. 

Enllaços externsModifica