Neofreudisme

El terme neofreudisme s'ha utilitzat per a designar diferents corrents o variants de la psicoanàlisi. Els psiquiatres i psicòlegs «neofreudians» foren, d'una banda, un grup de teòrics nord-americans de mitjan segle xx, molt influenciats per Sigmund Freud, però que van estendre les seues teories, sovint en direccions socials, antropològiques o culturals. S'autodefiniren com "autors nord-americans que tractaren de reformular la teoria freudiana en termes sociològics i d'eliminar les seues connexions amb la biologia".[1] El corrent neofreudià que s'estengué per Alemanya a partir de 1945 s'anomenà Neopsychoanalyse, i el psiquiatre alemany Harald Schultz-Hencke en fou un dels principals representants.[2]

NeofreudiansModifica

ReferènciesModifica

  1. Charles Rycroft, A Critical Dictionary of Psychoanalysis (London, 1995), p. 60.
  2. Geoffrey Cocks: Psychotherapy in the Third Reich, Publisher: Transaction Publishers; 2 edition (January 1, 1997), ISBN 1-56000-904-7.

Publicacions relacionadesModifica

  • Thompson, Clara M. (1950). Psychoanalysis: Evolution and development. New York: Thomas Nelson & Sons.
  • Mitchell, S. a., & Black M.J. (1995). Freud and beyond: a history of modern psychoanalytic thought. USA: Basic Books.