Neomicina
La neomicina (en anglès:Neomycin) és un antibiòtic aminoglicòsid que es troba en molts medicament d'ús tòpic com cremes, ungüents i gotes pels ulls. Es va descobrir l'any 1949 en el laboratori de Selman Waksman, el qual més tard va rebre el Premi Nobel en fisiologia i medicina el 1951. La neomicina pertany a la classe dels antibiòtics aminoglicòsids que contenen dos o més aminosucres connectats a enllaços glicòsids. Els aminoglicòsids tenne un gran potencial antibacterià.[1][2][3]
 | |
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs als EUA  |
| Grup farmacològic | aminoglicòsid |
| Codi ATC | A07AA51, J01GB05, S03AA01, D06AX04, S01AA03, B05CA09, A07AA01, R02AB01, A01AB08 i S02AA07 |
| Identificadors | |
| Número CAS | 1404-04-2 |
| DrugBank | DB00994 |
| UNII | I16QD7X297 |
| KEGG | D08260 |
| ChEBI | 7507 |
| AEPQ | 100.014.333 |
Referències
modifica- ↑ «Neomicina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 507. ISBN 9783527607495.
- ↑ Waksman SA, Lechevalier HA, "Neomycin and process of preparation", US 2799620, emesa 18 July 1957, assignada a Rutgers Research and Educational Foundation