Nescafé és una marca de cafè instantani que pertany a Nestlé. El 2005, el valor de la marca s'estimava en 14.800 milions de francs suíssos (± 12.000 milions d'euros).[1] La fàbrica de Nescafé més gran d'Europa es troba a Girona.[2]

Infotaula d'organitzacióNescafé
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmarca comercial cafè instantani
marca Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1r abril 1938
Activitat
Produeixcafè instantani Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Propietat deNestlé Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnescafe.com Modifica el valor a Wikidata

X: NESCAFE Instagram: nescafe_jp Modifica el valor a Wikidata
Llauna de Nescafé

El 1930, l'aleshores encara petita societat suïssa Nestlé va començar a fer recerques a la demanda del govern de Brasil per tal de poder conservar el cafè i resoldre el problema dels excedents de producció els anys de bones collites, quan grans quantitats de cafè es destruïen per evitar una caiguda dels preus al mercat mundial. Les recerques es van perllongar més de vuit anys fins a trobar un procediment industrial apropiat. Per a llançar el producte es va crear una marca feta d'un mot creuat de les paraules «Nestlé» i «café».[3] És el derivat de cafè més begut al món.

La Segona Guerra Mundial va contribuir al seu èxit, degut al fet que formava part de les racions d'aliments dels soldats americans al front perquè no haguessin de renunciar al cafè en circumstàncies on era difícil de fer-lo de la manera tradicional. El 2013 el producte va celebrar els seus 75 anys.[4]

A la península Ibèrica la producció va començar el 1944 en una fàbrica a La Penilla (Cantàbria). Un altre pas important va fer-se el 1968 amb l'obertura de la fàbrica de Girona que va esdevenir una de les 27 més grans al món. Hi treballen unes 400 persones per fabricar el cafè soluble i unes 250 més en la fabricació de càpsules. El 2012 la instal·lació gironina transformà unes 80.000 tones de cafè per any, més d'un u per cent de tota la collita mundial.[5] Quan el 2015 finalitzi el programa de modernització, una inversió de 44 milions d'euros, es crearan un centenar de nous llocs de treball.[4]

Als Estats Units, el febrer del 2005 Nestlé va perdre un judici i va haver de pagar 15,6 milions de dòlars a Russell Christoff per haver utilitzat la seua imatge sense el seu permís entre 1997 i 2003 a les etiquetes de l'envàs de la seva submarca americana de cafè soluble «Taster's Choice».[6] El 2007, el Tribunal d'Apel·lació de Califòrnia va anul·lar la sentència.[7] El 2009 el tribunal va canviar d'opinió i el cas es va reobrir.[8]

Referències

modifica
  1. [https://web.archive.org/web/20070301120000/http://www.ourfishbowl.com/images/surveys/50_CH_Marken_Bilanz.pdf Arxivat 2007-03-01 a Wayback Machine. Arxivat 2007-03-01 a Wayback Machine. Arxivat 2007-03-01 a Wayback Machine. Arxivat 2006-12-11 a Wayback Machine. Arxivat 2006-12-11 a Wayback Machine. «Die wertvollsten Marken der Schweiz» (alemany)] Arxivat 2007-03-01 a Wayback Machine., Bilanz, gener de 2005 (en català: Les marques suïsses que valen més)
  2. Francesc Cabana, Les multinacionals a Catalunya, volum 6 de Temps de futur, Publicacions de la Fundació Jaume Bofill, 1984, pàgines 86-88, ISBN 9788474101621
  3. About Nescafé Arxivat 2009-07-10 a Wayback Machine. www.nescafe.com [Consulta:30 de gener del 2011]
  4. 4,0 4,1 Francesc Muñoz, «Bons moments per a Nescafé», El Punt Avui, 1 de juny de 2013, pàgina 40
  5. Imma Bosch,«Dolce Gusto de Girona produirà l'any vinent 2.500 milions de càpsules», El Punt Avui, 15 de novembre de 2012, pàgina 16
  6. «$15.6M Award For Coffee 'Mug'», CBS News, 2 de febrer del 2005 [Consulta: 30 de gener del 2011]
  7. Ashby Jones, «A Man, a Coffee Label, and a Lawsuit» (anglès), The Wall Street Journal Law Blog, 17 d'agost de 2009
  8. «New trial brews in Taster's Choice lawsuit » Arxivat 2015-01-09 a Wayback Machine., Central Valley Business Times, 17 d'agost de 2009

Enllaços externs

modifica
  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nescafé