Viquipèdia

Neuquén

ciutat de l'Argentina

Neuquén és una ciutat i municipi situada a la Patagònia argentina. És la capital administrativa de la província del Neuquén i capçalera del departament de Confluència. És la capital de província més jove del país, i des de 1991, la ciutat més poblada de la Patagònia argentina.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaNeuquén
Imatge
Tipusmunicipi, ciutat de l'Argentina i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 38° 57′ 07″ S, 68° 03′ 33″ O / 38.95183°S,68.05919°O / -38.95183; -68.05919
EstatArgentina
ProvínciaProvíncia del Neuquén
DepartamentConfluencia Department (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població288.896 (2022) Modifica el valor a Wikidata (4.585,65 hab./km²)
Geografia
Superfície63 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud270 m Modifica el valor a Wikidata
Creació12 setembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuCabinet of Neuquén (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuDeliberative Council of Neuquén (en) Tradueix , (Escó: 18) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalQ8300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic299 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webneuquencapital.gov.ar Modifica el valor a Wikidata

Ocupa la franja de terra a l'oest de la confluència dels rius Neuquén i Limay, que donen origen al riu Negre. En conjunt amb les ciutats de Cipolletti (Río Negro), Plottier, Centenario i Senillosa (Neuquén), forma l'Àrea Metropolitana de Neuquén.[1]

Elements identitaris

modifica

Toponímia

modifica

El nom de la ciutat prové del nom del riu en idioma maputxe. El seu significat és "aigua que té força".

Aquest nom ja es feia servir des de 1240 pel Territori Nacional del Neuquén. Des de 1430 va ser el que es va fer servir a l'estació de ferrocarril de la localitat, que en aquell moment era un caseriu anomenat Confluencia. També altres actors socials, en 1920, feien servir Neuquén per a referir-se a la localitat. El nom va ser imposat a la localitat en 1999, data en què es declara capital del territori.[2]

Bandera

modifica

El dia 24 de maig de 2017 es va dur a terme el concurs "Una bandera per a la meva ciutat".[3] Es van presentar 75 propostes i el guanyador del concurs va ser l'artista i arquitecte Carlos Alberto Juárez amb la seva obra anomenada "Confluencia". L'obra, en fons blau cel, mostra dues cintes onejades blanques que imiten la confluència dels rius que envolten la ciutat.[4][5] La bandera va ser hissada per primera vegada el dia 12 de setembre de 2010 pel 106è aniversari de la ciutat.[6]

Geografia

modifica

Ubicació

modifica

Es troba al nord de l'altiplà patagònic, uns 400 km a l'est de la serralada dels Andes i uns 450 km a l'oest del golf Sant Matías a la mar Argentina.

Les coordenades geogràfiques aproximades del centre són 38° 57' 30" S, 68° 3' 30" O.[7]

Geomorfologia i geologia

modifica

El territori es pot dividir en dues grans unitats ambientals: l'altiplà i la vall.

L'altiplà pròpiament dit és una planícia situada entre els 300 i els 350 m sobre el nivell de la mar. Està constituït pel romanent de planícies al·luvials antigues elevades i està compost de graves amb cimentació calcària. L'alçària màxima és d'uns 374 m sobre el nivell de la mar. Al nord del barri Bardas Soleadas. La vora d'aquest altiplà es troba parcialment disectada per rambles, anomenades cañadones, per on escorre l'aigua durant les eventuals pluges intenses.[8]

En la seva transició cap a la vall, presenta un vessant de roca que talla el terreny abruptament, anomenat barda, on es pot apreciar l'estratificació de les formacions geològiques del Grup Neuquén i un talús o con de detritus provinents de l'erosió eòlica i hídrica. Aquesta unitat té un desnivell d'entre 50 i 60 metres. El peu de mont constitueix una zona de pendent cap a la vall on tenen lloc processos de transport de sediments productes de la meteorització del Grup Neuquén. Predominen els materials gruixuts o sorrencs a les zones de major pendent; i fins o argilosos en els de menor pendent.

La segona unitat és la vall dels rius formada per dipòsits fluvials, que al seu torn es pot dividir en la plana al·luvial subrecent i la plana al·luvial recent. El punt amb menor alçària és la ribera de la confluència, amb cota de 257 metres per sobre del nivell de la mar.[9][10][11]

Clima

modifica

El clima és àrid fred (BWk segons la classificació climàtica de Koppen).[12] Aquest clima està fortament determinat per la serralada dels Andes i la seva orientació nord-sud, que funciona com una barrera per a les masses d'aire humit provinents del Pacífic, la qual cosa provoca un fort gradient de precipitacions d'oest a est. Com a resultat, la zona central de la Patagònia té molt poques precipitacions.[13]

Govern i administració

modifica

Govern provincial

modifica
 
Ciutat Judicial

La ciutat de Neuquén, a l'ésser la capital provincial, és seu de tots els organismes de poder de la província: la Casa de Govern de la Província de Neuquén, el Tribunal Superior de Justícia de Neuquén i la Legislatura del Neuquén.

Govern municipal

modifica
 
L'edifici central de la Municipalitat de Neuquén al carrer Roca y Avenida Argentina.

Des de 1958 el poder executiu municipal està representat en la figura de l'intendent, la durada del seu càrrec és de 4 anys, amb possibilitat de reelecció immediata.

La taula següent mostra els intendents escollits i de facto després de l'aprovació de la Constitució provincial.[14][15]

 
Antic edifici municipal, situat sobre una de les avingudes principals de la ciutat, en diagonal al monument del General José de Sant Martín
 
Horacio "Pechi" Quiroga, al costat d'Oscar Smoljan, director del Museu de Belles arts de la ciutat de Neuquén, i Emilio Monzó, expresident de la Cambra de Diputats de la Nació Argentina. Foto presa el 15 de març de 2012.
Any d'inici Any final Nom Partit Font
1958 1962 Víctor Aníbal García Unión Cívica Radical Intransigente [16]
1962 1962 Luis Bogliolo De facto
1962 1963 Teodoro Luis Planas De facto [17][18]
1963 1968 Ángel Della Valentina Movimiento Popular Neuquino/De facto [17][19]
1968 1970 Marcelo Otharán De facto
1970 1970 Pedro Eugenio Serer De facto
1970 1972 Jorge Doroteo Solana De facto [20]
1972 1973 Teodoro Micolich De facto [20]
1973 1976 Aldo Luis Robiglio Movimiento Popular Neuquino
1976 1976 Raúl Axel Pastor De facto
1976 1978 César J. Gazzera De facto [21][22]
1978 1980 Rodolfo de la Fuente De facto [22]
1980 1983 Rubén Rousillón De facto [22]
1983 1987 Jorge Omar Sobisch Movimiento Popular Neuquino [23][24]
1987 1991 Herminio César Balda Movimiento Popular Neuquino
1991 1995 Derlis Kloosterman Movimiento Popular Neuquino
1995 1995 Jorge Olden Gorosito Movimiento Popular Neuquino
1995 1999 Luis Julián Jalil Movimiento Popular Neuquino
1999 2003 Horacio Quiroga Alianza
2003 2007 Horacio Quiroga Unión Cívica Radical
2007 2011 Martín Farizano Frente para la Victoria [25]
2011 2015 Horacio Quiroga Nuevo Compromiso Neuquino [26][27]
2015 2019 Horacio Quiroga Cambiemos
2019 2019 Guillermo Monzani Cambiemos
2019 2023 Mariano Gaido Movimiento Popular Neuquino
2023 2027 Mariano Gaido Movimiento Popular Neuquino

Les facultats legislatives corresponen al Consell Deliberant de Neuquén, format actualment per 18 membres. La durada dels seus mandats és de 4 anys, sent possible la seva reelecció. La meitat dels regidors es renoven cada 2 anys. Des d'agost de 1995 Neuquén té redactada la seva Carta Orgànica, brindant bases més sòlides per a la realització de la tasca legislativa municipal.

Ciutats agermanades

modifica


Referències

modifica
  1. ↑ «El Historiador :: Datos y estadísticas :: Ciudades y capitales - año y fundador.». Arxivat de l'original el 1 de septiembre de 2013. [Consulta: 17 setembre 2013].
  2. ↑ Neuquén, nombre en uso antes de la fundación Artículo del diario Río Negro del 24 de agosto de 2003
  3. ↑ «Municipalidad de Neuquén Boletín oficial 27/04/10».[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Nota Diario La Mañana de Neuquén 17/08/10». Arxivat de l'original el 7 de marzo de 2014.
  5. ↑ «Bandera, descripción y fundamentación».[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Diario Río Negro Nota 13/09/10».[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Coordenadas tomadas con Google Earth
  8. ↑ LAURENCENA, P y otros. Caracterización hidrogeológica y modelación preliminar del flujo subterráneo en la cuenca baja del río Limay, provincia de Neuquén (Argentina) Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine. p. 193 En MAS-PLA, J. y ZUPPI, G. (eds) Gestión ambiental integral de áreas costeras. Rubes. 2009.
  9. ↑ PÉREZ, Rómulo. Segregación espacial y exclusión social en políticos públicas implícitas de desarrollo urbano ambiental. El caso de expansiones urbanas sobre medio natural de baja aptitud relativa. Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. Inciso 3.4 p. 8 a 11 En XXV Jornadas de Investigación VII Encuentro Regional de Investigación SI + amb Proyecto y Ambiente
  10. ↑ FABRO, Silvia Estudio de impacto urbano ambiental y prefiguración urbana. Loteo Social Las Huertas Barrio Ciudad Industrial Jaime de Nevares. Abril 2011. Inciso 6.1.6 p. 21 y 22
  11. ↑ Secretaría de Minería de la Nación. Medio ambiente. Estudios ambientales base. Programa de asistencia técnica para el desarrollo del sector minero argentino. Inventario de Recursos Naturales. Provincia de Neuquén. Condiciones geotécnicas. Área de estudio: Ciudad de Neuquén. Fisiogeografía de la zona
  12. ↑ PÉREZ GONZÁLEZ, María Eugenia. Temperatura superficial en Argentina durante el período instrumental (mediados del s. XIX hasta 2009) p. 150. En Boletín de la real sociedad geográfica Tomo CXLVI. Diciembre 2010 Madrid. ISSN 0210-8757
  13. ↑ BURRY, Lidia S y otros. Polen y vegetación en la Patagonia extraandina argentina a 45° S p. 145 En Anales del Jardín Botánico de 62(2): 143-152
  14. ↑ Secretaría de Turismo de la Nación. Nómina de Gobernadores, Intendentes y Responsables de Turismo. Provincia de Neuquén Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  15. ↑ Una ciudad que se destaca por participación cívica Nota diario La Mañana Neuquén del 23-02-2003
  16. ↑ Carnese, Francisco «Quién fue el primer intendente de Neuquén surgido del voto popular». , 08-09-2019.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Los intendentes pasan y la ciudad continúa creciendo». AÑO DEL CENTENARIO DE LA CIUDAD DE NEUQUÉN. La Mañana del Sur. [Consulta: 10 juliol 2024].
  18. ↑ Rojas, Mario. «La maestra que vivió en el abismo» (en castellà). 24con, 22-12-2009. [Consulta: 10 juliol 2024].
  19. ↑ «La cimentación de nuestra ciudad». Diario La Mañana Neuquen. [Consulta: 10 juliol 2024].
  20. ↑ 20,0 20,1 «La ciudad continúa transformándose con el aumento de la población». AÑO DEL CENTENARIO DE LA CIUDAD DE NEUQUÉN. La Mañana del Sur. [Consulta: 10 juliol 2024].
  21. ↑ Falleció César José Gazzera Arxivat 2012-07-02 a Wayback Machine. Nota diario La Mañana Neuquén del 14-04-2012
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 ¡Qué no se te atragante la medialuna! Arxivat 2011-01-26 a Wayback Machine. Artículo en sitio 8300 web del 10 sep 2010
  23. ↑ DANZA, Fernando. Liderazgo, elencos partidarios y selección de candidatos en el Movimiento Popular Neuquino entre 1961 y 1991 Revista de historia americana y argentina versión On-line ISSN 2314-1549 vol.48 no.1 Mendoza jun. 2013
  24. ↑ FAVARO, Orietta. Luces y sombras en la vigencia y políticas de un partido provincial argentino: el Movimiento Popular Neuquino, 1983- 2010 Sociohistórica / Cuadernos del CISH 30 | segundo semestre 2012 | ISSN 1853-6344
  25. ↑ Murió Martín Farizano Arxivat 2012-04-18 a Wayback Machine. Nota diario La Mañana Neuquén del 14-04-2012
  26. ↑ Quiroga volverá a gobernar la ciudad tras un contundente triunfo Arxivat 2014-12-17 a Wayback Machine. Nota diario La Mañana Neuquén del 24-10-2011
  27. ↑ Macrismo teje alianza con Quiroga para el 2015 Arxivat 2016-03-08 a Wayback Machine. Nota diario Río Negro del 16/03/2012
  28. ↑ Municipalidad de Valdivia anuncia hermanamiento con Neuquén Arxivat 2009-02-05 a Wayback Machine., 18 de noviembre de 2003.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neuquén&oldid=34085640»