Neutrí tau
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble. Juntament amb el tau, forma la tercera generació de leptons, i per això rep el seu nom. La seva existència fou immediatament assumida un cop que la partícula tau fou detectada per Martin Lewis Perl i els seus col·legues del grup LBL al laboratori SLAC en una sèrie d'experiments entre 1974 i 1977.[1] La descoberta del neutrí tau fou anunciada el juliol de 2000 per la col·laboració DONUT.[2][3]
| Classificació | neutrí i fermió |
|---|---|
| Composició | Partícula elemental |
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Leptó |
| Generació | Tercera |
| Interaccions | Feble, Gravitatòria |
| Símbol | ντ |
| Antipartícula | Antineutrí tauònic (ντ) |
| Teorització | (1977) |
| Descoberta | Experiment DONUT (2000) |
| Massa | Petita, però no nul·la |
| Càrrega elèctrica | 0 e |
| Càrrega de color | No |
| Espín | 1⁄2 |
| Supercompanya |
Stau sneutrino  |
| Número de partícula de Monte Carlo | 16 |
 | |
DescobertaModifica
El neutrí tau és el més pesant dels neutrins i el darrer leptó a ser descobert, i és la segona partícula més recent del Model Estàndard. L'experiment DONUT (Direct Observation of the Nu Tau) al Fermilab fou construït durant els anys 1990 amb l'objectiu de detectar aquesta partícula, que es produí efectivament el juliol de 2000.[2][3]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ M. L. Perl et al.; Abrams, G.; Boyarski, A.; Breidenbach, M.; Briggs, D. «Evidence for Anomalous Lepton Production in e+e- Annihilation». Physical Review Letters, 35, 22, 1975, pàg. 1489. Bibcode: 1975PhRvL..35.1489P. DOI: 10.1103/PhysRevLett.35.1489.
- ↑ 2,0 2,1 «Physicists Find First Direct Evidence for Tau Neutrino at Fermilab». Fermilab, 20-07-2000.
- ↑ 3,0 3,1 K. Kodama et al. (DONUT Collaboration; Kodama; Ushida; Andreopoulos; Saoulidou «Observation of tau neutrino interactions». Physics Letters B, 504, 3, 2001, pàg. 218. arXiv: hep-ex/0012035. Bibcode: 2001PhLB..504..218D. DOI: 10.1016/S0370-2693(01)00307-0.