Obre el menú principal

Neville Francis Fitzgerald Chamberlain

Neville Francis Fitzgerald Chamberlain KCB KCVO KPM (1856 - 28 de maig de 1944), va ser un oficial de l'exèrcit britànic, i més tard Inspector General de la Reial Policia irlandesa que va renunciar el 1916 a propòsit de l'Alçament de Pasqua a Irlanda. Se li atribueix haver inventat el joc del snooker mentre servia a Jabalpur, l'Índia, el 1875.

Infotaula de personaNeville Francis Fitzgerald Chamberlain
Colonel Sir Neville Chamberlain.jpg
Biografia
Naixement 1856
Mort 28 de maig de 1944
  Coronel de l'exèrcit britànic
Dades personals
Nacionalitat Britànic
Activitat
Ocupació Militar
Branca militar Exèrcit britànic
Rang militar coronel
Conflicte Segona guerra angloafganesa
Família
Fills Nora Mary Chamberlain Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer en una família de militars, era fill de Charles Francis Falcon Chamberlain i nebot de Neville Chamberlain Bowles. Va ser educat en la Brentwood School, i el Royal Military College de Sandhurst.[1]

Va aconseguir el càrrec de sotstinent el 9 d'agost de 1873[2] i va ser promogut a tinent a l'agost de 1874.[1] El 1878 durant la Segona guerra angloafganesa es va unir al personal del Mariscal de Camp Frederick Roberts, comandant en cap de l'exèrcit britànic a l'Afganistan, allà Fitzgerald va ser ferit lleument en la batalla de Kandahar.[1][2] Va estar servint amb Roberts a Ootacamund entre 1881 i 1884.[3] Va ser ascendit a capità el 1885,[4] i a major al novembre del mateix any.[5] El 1890 es va convertir en secretari militar en el Govern de Caixmir.[1] Va ser ascendit a coronel el 1894,[6] i això es va fer efectiu al febrer de 1899.[7] Es va reincorporar amb Roberts a Sud-àfrica al desembre 1899, com primer ajudant de camp i secretari privat,[8] i va ser molt recomanat per Roberts en els despatxos de guerra -despatx de data 31 de març 1900-.[9]) El van nomenar cavaller de l'Orde del Bany (CB) el 1900.[1]

El 1900 va ser nomenat Inspector General de la Royal Irish Constabulary (RIC), la força de policia per al conjunt d'Irlanda llevat de Dublín. La força, que estava armada, era sota el control directe de l'Administració irlandesa al Castell de Dublín. Va ser responsable de la recopilació d'intel·ligència, així com el manteniment de l'ordre, i va ser vist com els «ulls i orelles» del govern.[10] Va renunciar formalment de l'exèrcit l'1 de novembre de 1901.[11]

En els anys de Fitzgerald Chamberlain a la RIC va coincidir amb el sorgiment d'una sèrie d'organitzacions polítiques, culturals i esportives amb l'objectiu comú de fer valer la separació d'Irlanda d'Anglaterra, sovint es refereix col·lectivament com el Sinn Féin,[12] que va culminar en la formació dels Voluntaris Irlandesos el 1913. En informes al secretari en cap per a Irlanda, Augustine Birrell, i el sots-secretari, Matthew Nathan, Chamberlain va advertir que «els voluntaris» es preparaven per organitzar una insurrecció i proclamar la independència d'Irlanda.[13] L'Aixecament de Pasqua va començar el dilluns, 24 d'abril 1916 i es va prolongar durant sis dies, acabant només quan gran part del carrer O'Connell havia estat destruït pel foc d'artilleria. Encara que la Comissió reial sobre la Rebel·lió de 1916 (la comissió Hardinge) va allunyar de qualsevol culpa l'alçament a la RIC, es va veure obligat a dimitir després de les contínues crítiques rebudes.[1]

Vida posteriorModifica

Després del seu retir Fitzgerald Chamberlain va viure a Ascot, Berkshire, Anglaterra. El 19 de març de 1938 va publicar una carta en la revista The Field en què afirmava haver inventat el joc de snooker en el menjador d'oficials del 11è regiment Devonshire a Jabalpur, l'Índia el 1875. La seva reclamació va ser recolçada per l'autor Compton Mackenzie en una carta a The Billiard Player el 1939, i ha estat acceptat des d'aleshores.[14][15]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 T. R. Moreman, ‘Chamberlain, Sir Neville Francis Fitzgerald (1856–1944) (subscription required), Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, September 2004; online edition, May 2006, doi:10.1093/ref:odnb/73766. Accessed 11 February 2008
  2. 2,0 2,1 The London Gazette: no. 24909. p. 6539. 3 desembre 1880. Consulta: 11 febrer 2008.
  3. The London Gazette: no. 25096. p. 1741. 18 abril 1882. Consulta: 11 febrer 2008.
  4. The London Gazette: no. 25520. p. 4787. 16 octubre 1885. Consulta: 11 febrer 2008.
  5. The London Gazette: no. 25527. p. 5081. 6 novembre 1885. Consulta: 11 febrer 2008.
  6. The London Gazette: no. 26591. p. 416. 22 gener 1895. Consulta: 11 febrer 2008.
  7. The London Gazette: no. 27085. p. 3521. 2 juny 1899. Consulta: 11 febrer 2008.
  8. The London Gazette: no. 27146. p. 8542. 22 desembre 1899. Consulta: 11 febrer 2008.
  9. The London Gazette: no. 27282. p. 844. 8 febrer 1901.
  10. W. J. McCormack, The Blackwell Companion to Modern Irish Culture, Blackwell, 1999, ISBN 0-631-22817-9, p. 477
  11. The London Gazette: no. 27380. p. 8095. 26 novembre 1901. Consulta: 11 febrer 2008.
  12. Brian Feeney, Sinn Féin. A Hundred Turbulent Years, O'Brien, 2002, ISBN 0-86278-695-9, p. 38
  13. Michael Foy and Brian Barton, The Easter Rising, Sutton, 2004, ISBN 0-7509-3433-6, p. 51
  14. «History of Snooker» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2016].
  15. «História do Bilhar e do Snooker» (en portuguès). Snooker.no.sapo.pt. [Consulta: 3 febrer 2016].