Nicèfor Melissè

general i usurpador romà d'Orient, cèsar durant el regnat d'Aleix I Comnè

Nicèfor Melissè (grec medieval: Νικηφόρος Μελισσηνός, Nikiforos Melissinós; nascut cap al 1045 i mort el 17 de novembre del 1104) fou un general i aristòcrata romà d'Orient. De llinatge il·lustre, fou governador i general als Balcans i Anatòlia a la dècada del 1060. En el període convuls que seguí la batalla de Mantziciert (1071), durant el qual diversos generals intentaren usurpar el tron, Melissè es mantingué fidel a Miquel VII Ducas i fou exiliat pel seu successor, Nicèfor III Botaniates.[1][2] El 1080-1081, amb ajuda dels turcs, prengué el control dels territoris romans que encara quedaven a Anatòlia i es proclamà emperador tot rebel·lant-se contra Nicèfor III. Tanmateix, el seu cunyat, Aleix Comnè, també es revoltà poc després i aconseguí prendre Constantinoble, de manera que, després d'una breu rivalitat, Nicèfor se sotmeté al nou emperador a canvi de la dignitat de cèsar i el càrrec de governador de Tessalònica.[3] A partir d'aquell moment es mantingué lleial a Aleix i participà en la majoria de les campanyes del període 1081-1095 als Balcans al costat de l'emperador. Morí el 17 de novembre del 1104.[4]

Plantilla:Infotaula personaNicèfor Melissè
Biografia
Naixementc. 1045 Modifica el valor a Wikidata
Dorilèon (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1104 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Tessalònica (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguerrer Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMelissens Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEudòxia Comnena Modifica el valor a Wikidata
FillsJohn Komnenos Modifica el valor a Wikidata

Referències

modifica
  1. Nikolia, 2003, «Chapter 2».
  2. Varzós, 1984, p. 62, 63 i 81.
  3. Treadgold, 1997, p. 613.
  4. Varzós, 1984, p. 83 i 84.

Bibliografia

modifica