Nicèfor Melissè

Per a altres significats sobre l'acadèmic del segle xvii, vegeu «Nikiforos Melissinós».

Nicèfor Melissè (grec: Νικηφόρος Μελισσηνός, Nikiforos Melissinós), nascut cap al 1045 i mort el 17 de novembre del 1104, fou un general i aristòcrata romà d'Orient. De llinatge il·lustre, fou governador i general als Balcans i Anatòlia a la dècada del 1060. En el període convuls que seguí la batalla de Manazkert (1071), durant el qual diversos generals intentaren emparar-se del tron, Melissè es mantingué lleial a Miquel VII Ducas i fou exiliat pel seu successor, Nicèfor III Botaniates. El 1080–1081, amb ajut dels turcs, prengué el control dels territoris romans que encara quedaven a Anatòlia i es proclamà emperador tot rebel·lant-se contra Nicèfor III. Tanmateix, el seu cunyat, Aleix Comnè, també es revoltà poc després i aconseguí prendre Constantinoble, de manera que, després d'una breu rivalitat, Nicèfor se sotmeté al nou emperador a canvi de la dignitat de cèsar i el càrrec de governador de Tessalònica. A partir d'aquell moment es mantingué sempre lleial a Aleix i participà en la majoria de les campanyes del període 1081–1095 als Balcans al costat de l'emperador. Morí el 17 de novembre del 1104.

Infotaula de personaNicèfor Melissè
Biografia
Naixementc. 1045 Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1104 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Durrës (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSoldat Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMelissè Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEudòcia Comnè Modifica el valor a Wikidata