Nico Cota

músic argentí

Nico Cota, nom artístic de Nicolás Cota (Buenos Aires, 30 de novembre de 1972) és un músic compositor i multiinstrumentista de rock i jazz a l'Argentina.

Infotaula de personaNico Cota
Biografia
Naixement30 novembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, percussionista, discjòquei Modifica el valor a Wikidata
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata –
GènereJazz rock Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnicocota.bandcamp.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2767413 TMDB.org: 1527844
Facebook: nicocotaoficial Twitter (X): nicocotareal Instagram: nicocotareal Spotify: 3R7H5BnszTX4pYrBXOkmeR Last fm: Nico+Cota Discogs: 1911685 Allmusic: mn0001709716 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nicolás Cota va néixer a Buenos Aires el 30 de novembre de 1972, i va començar a desentelar-se com a músic professional des de 1991, integrant la banda de Luis Salines. Amb posterioritat va integrar les bandes de Luis Alberto Spinetta (participant en el concert i el disc Estrelicia MTV Unplugged, en diversos projectes i l'històric recital de Las Bandas Eternas), Fito Páez (a Circo beat, Euforia i Enemigos íntimos), Illya Kuryaki and the Valderramas (a Horno para calentar los mares, Chaco i Versus) Ratones Paranoicos, Divididos, Liliana Herrero, Armando Manzanero, Javier Malosetti, Guillermo Vadalá, Mono Fontana i Andrés Calamaro, entre altres.[1]

En 1992 va començar la seva carrera de DJ, desenvolupant un estil funk, hip hop, soul i disc en l'escena ballable de Buenos Aires.[1]

Com a compositor va crear les bandes de so de diverses pel·lícules, com La antena (2007), Encarnación (2007), El nido vacío (2008), Amorosa Soledad (2008), Dos hermanos (2010), En fuera de juego (Espanya, 2011) i La suerte en tus manos (2012).[1] El 2016 fou nominada al Gaudí a la millor música original pel seu treball a Truman.[2]

Com a músic solista va editar els àlbums The Solo (2002) i Escucha el ritmo (2012).[1]

Com a productor va treballar amb Illya Kuryaki and the Valderramas (a Horno para calentar los mares, Chaco i Versus), Loli Molina, Nico Ibarburu, Julieta Rada, Viuda e Hijas de Roque Enroll, etc.[1]

Discografia solista

modifica
  • The Solo (2002)
  • Escucha el ritmo (2012)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Nico Cota». Club Matienzo. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 22 agost 2020].
  2. Truman al web de l'Acadèmia del Cinema

Enllaços externs

modifica