Nicolas Boileau-Despréaux
Nicolas Boileau-Despreaux (1636 -1711) va ser un crític literari i poeta francès. Defensà la poètica clàssica davant la nova estètica moderna, que considerava d'ignorants. Per a ell, l'art s'ha de basar en la norma, la bellesa formal i els models grecollatins que uneixen diferents pobles amb referents comuns. Se'l va anomenar "el legislador del Parnàs" pels seus escrits atacant els autors coetanis que s'apartaven de la preceptiva clàssica.
![]() | |
Nom original | (fr) Nicolas Boileau ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r novembre 1636 ![]() París ![]() |
Mort | 13 març 1711 ![]() París ![]() |
Sepultura | abadia de Saint-Germain-des-Prés ![]() |
3r Seient 1 de l'Acadèmia Francesa | |
24 abril 1684 – 11 març 1711 ← Claude Bazin de Bezons – Jean d'Estrées → ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de París Collège de Beauvais (en) ![]() Collège d’Harcourt Lycée Saint-Louis ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor |
Membre de | Acadèmia Francesa (1684–1711) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (académicien (fr) ![]() ![]() |
Família | |
Cònjuge | cap valor ![]() |
Germans | Gilles Boileau i Jacques Boileau ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Entre la producció pròpia destaquen les seves Sàtires i el Tactat sobre el sublim. Va donar a Molière i Jean Racine gran fama amb els seus elogis i, protegit pel rei Lluís XIV, va aconseguir entrar a l'Acadèmia Francesa. Juntament amb Racine, el monarca el va declarar historiògraf de la cort francesa l'any 1676.[1]
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas Boileau-Despréaux |