Viquipèdia

Nicolas Lenglet Du Fresnoy

Nicolas Lenglet Du Fresnoy (Beauvais, 5 d'octubre de 1674 - París, 16 de gener de 1755) fou un erudit i químic francès de la primera meitat del segle xviii. Va exercir diversos càrrecs polítics. Esperit independent, encara que poc justicier, va ser perseguit i pres a Estrasburg, Vincennes i, finalment, a la Bastilla.

Infotaula de personaNicolas Lenglet Du Fresnoy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1674 Modifica el valor a Wikidata
Beauvais (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1755 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Mort per caiguda Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsEdward Melton
C. Gordon de Percel
Albert Van Heussen
Gosford Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de teologia de París (–1696) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, enciclopedista, historiador Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Lenglet Du Fresnoy va estudiar primer teologia, però ràpidament la va abandonar per la diplomàcia i la política. El 1705, Jean-Baptiste Colbert de Torcy el va nomenar secretari per a les llengües llatines i franceses de l'elector de Colònia, que vivia a Lille. Durant la Regència, va tornar a París i el 1718 el Regent va aprofitar la seva habilitat per descobrir els còmplices de la Conspiració de Cellamare.

Després, Lenglet es va ocupar només del seu treball acadèmic i va rebutjar totes les ofertes que se li fessin a França oa l'estranger. Mossegant i sarcàstic, tenia molts enemics, dels quals va derivar la vanitat, dient: Vull ser un gal franc en el meu estil, com en els meus actes. El seu amor per la independència i l'oposició als censors reials li van valer, sota Lluís XV, cinc períodes de presó a la Bastilla, una vegada a la ciutadella d'Estrasburg una altra vegada al castell de Vincennes. Va morir als gairebé 82 anys després de caure a la llar de foc a prop de la qual estava llegint. Va ser enterrat a l'església o al cementiri de l'Església Saint-Séverin de París.

Lenglet, els llibres del qual contenen tresors d'erudició, es va interessar tant per la crítica literària com per la filosofia hermètica, la història o la geografia. També va editar Roman de la Rose, Marot, Sigogne, Régnier, Motin, Berthelot, Maynard, La Henriade de Voltaire, Mémoires de Philippe de Comines, Pierre de L'Estoile, etc.

Va repassar articles d'història i fins i tot n'escribí íntegrament per a l'Encyclopédie de Diderot i D'Alembert. Va escriure sota els pseudònims "Edward Melton", "Albert Van Heussen", "C. Gordon de Percel" i "Gosford". També va escriure en llatí amb el pseudònim de "Lengletius".

L'any 1681, Géraud de Cordemoy va publicar un llibre anti-protestantista, La conférence entre Luther et le diable au sujet de la messe amb els seus comentaris,[1] reeditat i àmpliament distribuït el 1875 per Isidore Liseux amb comentaris de Nicolas Lenglet Du Fresnoy.

Va escriure diverses obres d'història, de teologia i ocultisme:

  • 1708: Traité historique et dogmatique du secret inviolable de la confession, où l'on montre quelle aûjours à ce sujet la doctrine, & la discipline de l'Eglise, avec resolution de plusieurs difficultez, qui sur sur jour sur cette matière, Paris, Jean Musier.
  • 1711: Cinquième [- sisè] mémoire sur les collations des canonicats de la cathédrale de Tournay, Tournay, Louis Varlé.
  • 1711: Mémoires sur la collation des canonicats de l'église cathedrale de Tournay, fait par leurs hautes puissance nosseigneurs les Etats Généraux des Provinces Unies, Tournay, Louis Varlé.
  • 1714: Méthode pour étudier l'histoire: On després d'establir els principis i l'ordre que s'ha de mantenir, es fan les observacions necessàries per no ser enganyats en la seva lectura: amb un catàleg dels principals historiadors, comentaris crítics sobre la bondat de les seves obres, sobre l'elecció de les millors edicions, (Brussel·les, a costa de l'empresa).
  • 1718:Méthode pour étudier la geographie; On donem una descripció exacta de l'univers, format a partir de les observacions de la Reial Acadèmia de Ciències, sobre els autors originals. Amb un discurs preliminar sobre l'estudi d'aquesta ciència, un catàleg de mapes, relacions, viatges i descripcions necessàries per a la geografia, (Amsterdam, a costa de la Companyia).
  • 1729: Tablets chronologiques de l'histoire universelle: sacrée et profane, ecclésiastique et civile, depuis la création du monde, jusqu'à l'an 1762: avec des réflexions sur l'ordre qu'on faut tenir, & sur les ouvrages nécessaires pour l'étude de l'histoire, Paris, Pierre Gandouin.
  • 1735: De l'usage des romans, où l'on fait voir leur utilité et leurs différents caractères: avec une bibliothèque des romans accompagné de remarques critiques sur leur choix et leurs éditions, Geneva, Slatkine reimpressions, 1970. Una anàlisi d'aquest llibre es pot trobar a l'article Réflexions sur le roman au XVIIIe siècle [francés].
  • 1735: L'Histoire justifié contre les romans, (Amsterdam, Aux dépens de la Compagnie.)
  • 1735: Principes de l'histoire pour l'éducation de la jeunesse, par années et par leçons, (Paris, Pierre Gandouin.)
  • 1736: Géographie des enfans, ou, Méthode abrégée de la géographie, divis par leçons, avec la liste des principales cartes nécessaires aux enfans, Paris, Rollin fils, De Bure l'aîné.
  • 1736: Defensa de la nació holandesa, contra les calúmnies difoses en les Cartes sobre els holandesos, i en el Mètode per Estudiar la Història, (La Haia.)
  • 1739: Carta de M. l'Abbé Lenglet du Fresnoy a l'autor d'Observations sur les ecrits modernes. Sobre el mètode per estudiar geografia, (La Haia, J. Neaulme.)
  • 1739: Suplement del Mètode per a l'estudi de la història: amb un suplement al catàleg d'historiadors, i observacions sobre la bondat i l'elecció de les seves edicions, (París, Rollin fils, DeBure l'aîné.)
  • 1742: La Missa dels Fidels, amb una explicació històrica i dogmàtica del sacrifici de la Santa Missa, i les pràctiques de la pietat: Honorar el Santíssim Sagrament, amb Màximes dels Sants Peres durant tots els dies del mes., (París, Damonneville.)
  • 1745: Cartes d'un company de Gran Bretanya a Milord Arquebisbe de Cantorberi sobre l'estat actual dels assumptes europeus, (Londres, Innys.)
  • 1745: L'Europe pacifiée par l'équité de la Reine de Hongrie, ou distribution juridique de la Succession d'Autriche, (Brussels, F. Foppens.)
  • 1745: Mémoires pour servir à l'histoire de Charles IX, et de Henri IV, rois de France: contenant, in four parts, les pièces importantes... i quantitat de comentaris històrics i crítics, que serveixen per aclarir-los, (París, a costa de l'editor.)
  • 1747: Recueil de romans historiques, (Londres.)
  • 1751: Recueil de Dissertations, anciens et nouvelles, sur les Apparitions, les Visions et les Songes, (Avignon.)
  • 1751: Tractat històric i dogmàtic sobre aparicions, visions i revelacions particulars. Amb observacions sobre les dissertacions de R.P. Dom Calmet, abat de Senones, sobre les aparicions dels revenans, Avinyó i París, Leloup.
  • 1753-1754 Història de Joana d'Arc, coneguda com la Donzella d'Orleans, verge, heroïna i màrtir de l'Estat: despertada per la providència per restaurar la monarquia francesa, (París, Coutellier.)
  • 1766: Géographie abrégée par demandes et par réponses, divisé par leçons, pour l'instruction de la jeunesse; avec une idée de l'ancienne géographie & des systèmes du monde, (Paris, Tilliard.)
  • Histoire de la philosophie hermétique.. Acompanyat d'un catàleg raonat dels escriptors d'aquesta ciència, (Hildesheim; Nueva York, G. Olms, 1975.)

Referències

modifica
  1. ↑ Conférence entre Luther et le diable au sujet de la messe, commentaires de Géraud de Cordemoy et Nicolas Lenglet Du Fresnoy, publisher Isidore Liseux, 1875, (p. 2).

Bibliografia

modifica
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Jean-Bernard Michault, Mémoires pour servir à l'histoire de la vie & des ouvrages de Monsieur l'abbé Lenglet du Fresnoy, Londres i es troben a París, a Duchesne, (1761).
  • Pierre-Yves Beaurepaire: La France des Lumières 1715–1789. Histoire de France. Belin, (2011), ISBN 978-2-7011-3365-2 S. 657
  • Jean-Bernard Michault: Mémoires pour servir à l'histoire de la vie & des ouvrages de Monsieur l'abbé Lenglet du Fresnoy. Duchesne, Londres i es troben a París, (1761)
  • Lester Abraham Segal: Nicolas Lenglet du Fresnoy (1674–1755): a study of historical criticism and methodology in early eighteenth-century France. Columbia University, (1968)

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicolas_Lenglet_Du_Fresnoy&oldid=33114094»