Nicolas Vallet

compositor holandès de llaüt d’origen francès

Nicolas Vallet (Corbeny, c. dècada del 1580 - Amsterdam, c. dècada del 1640)[1] va ser un llaütista i compositor francès que va emigrar a les províncies unides calvinistes.

Infotaula de personaNicolas Vallet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. dècada del 1580 Modifica el valor a Wikidata
Corbeny Modifica el valor a Wikidata
Mortc. dècada del 1640 Modifica el valor a Wikidata (52/71 anys)
Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, llaütista Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica i música barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentLlaüt Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: eda59767-9520-4726-90b0-48fc294ca66f Discogs: 1202578 IMSLP: Category:Vallet,_Nicolas Modifica el valor a Wikidata

Vallet, un hugonot, va néixer a Corbeny, (Aisne), però va fugir cap al 1613 de França cap als Països Baixos per una raó realment desconeguda. A Amsterdam va treballar com a músic autònom, professor de llaüt i propietari d'una escola de dansa.

La seva obra principal, Secretum Musarum (Le Secret des Muses), conté composicions i instruccions per al llaüt renaixentista de 10 plats. Va aparèixer, en dues parts, el 1615 i el 1616. Va ser de les darreres composicions que van aparèixer per a aquest instrument, abans de ser suplantat pel llaüt barroc.

També va escriure els Salms de David (el 1615) i la Regia Pietas (el 1622).

Segons Frederick Neumann,[2] Vallet podria haver estat dels primers a introduir ornaments en la tabulatura de llaüt.

Referències modifica

  • Bailes, Anne (1984). Nicolas Vallet (1583-1642): Peces per a 4 llaüts. Lübeck; Münich: Tree Edition. OCLC 11938111 .
  • Vallet, Nicolas; Souris, A .; Rollin, M. (1970). Le Secret des Muses. París: Centre National de la Recherche Scientifique. OCLC 255665595 .
  • O'Dette, Paul (2003). Llibret al CD de Secret des Muses. Harmonia Mundi França.
  1. Tollefsen, Randall H. i Grijp, Louis Peter (2001). "Vallet, Nicolas". A Root, Deane L. (ed.). El Diccionari de música i músics de New Grove. Oxford University Press.(...)
  2. Neumann, Frederick (1983). Ornamentació en música barroca i post-barroca: amb èmfasi especial en JS Bach a Google Books. Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press. pàg. 66. ISBN 0-691-02707-2