Nicolau de Metone
Nicolau de Metone (grec: Νικόλαος, Nikólaos; nascut a principis del segle xii i mort entre el 1160 i el 1166[1]) fou un bisbe romà d'Orient.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | c. 1165  |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | ministre de culte, escriptor, filòsof |
Fou bisbe de Metone, al Peloponès,[1] i va escriure diversos llibres contra la unió entre l'església grega i l'església llatina. Un resum dels llibres fou publicat per Fabricius. És considerat opositor dels filòsofs neoplatònics i va publicar un llibre en rèplica a Στοιχείωσις θεολογική, de Procle;[2] aquesta rèplica fou publicada en llatí a Frankfurt el 1825 sota el nom de Nicolai Methonensis Refutatio Institutionis Theologicae Procli Platonici.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Kajdan, 1991, «Nicholas of Methone» (A. Kajdan).
- ↑ Kaldel·lis i Sinióssoglu, 2017, «Michael Psellos» (D. Jenkins).
Bibliografia
modifica- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
- Kaldel·lis, A.; Sinióssoglu, N. The Cambridge Intellectual History of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2017. ISBN 978-1-107-04181-3.