Nigèria del Nord

Nigèria del Nord fou un protectorat britànic que va existir de 1900 fins a 1914 i va cobrir la part del nord del que és avui dia Nigèria. El protectorat abraçava 660,000 quilòmetres quadrats i incloïa els estats del Sultanat o Califat de Sokoto i parts de l'antic Imperi de Bornu, que fou conquerit el 1902. El primer Alt Comissari del protectorat fou Frederick Lugard, qui activament va suprimir revolucions i va crear un sistema d'administració construïda al voltant d'autoritats natives. El Protectorat va acabar el 1914, quan la seva àrea va ser unificada amb la Colònia i Protectorat de Nigèria del Sud esdevenint la Província del Nord de la Colònia i Protectorat de Nigèria.

Infotaula de geografia políticaNigèria del Nord
Flag of the Northern Nigeria Protectorate (1900–1914).svg Badge of the Northern Nigeria Protectorate.svg

HimneGod Save the Queen Modifica el valor a Wikidata

Localització
Colonial Africa 1913 Nigeria North map.svg Modifica el valor a Wikidata
 9° 48′ N, 6° 09′ E / 9.8°N,6.15°E / 9.8; 6.15

CapitalZungeru Modifica el valor a Wikidata
Població
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deImperi Britànic Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorCompanyia Reial del Níger Modifica el valor a Wikidata
Creació1r gener 1900
Dissolució31 desembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
SegüentColònia i Protectorat de Nigèria Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedalliura esterlina Modifica el valor a Wikidata
Nigèria del Sud i del Nord aproximadament el 1914 en un mapa de John Bartholomew & Co. d'Edimburg.

HistòriaModifica

La Conferència de Berlín de 1884 i 1885 va concedir l'àrea que esdevindria el Protectorat de Nigèria del Nord als britànics. La Companyia Reial del Níger, creada com a Companyia Nacional Africana el 1882, va rebre carta de privilegi el 10 de juliol de 1886 i va operar amb George Taubman Goldie com a vicegovernador. La Companyia va negociar acords de comerç i acords polítics, de vegades de manera coactiva, amb molts dels caps, reietons i emirs, i amb el Sultanat de Sokoto (a més dels tractats de la Companyia Unida Africana a la qual havia comprat els drets). El 1897, Frederick Lugard fou nomenat cap de la Força de Frontera Africana de l'Oest que fou encarregada de parar la resistència fulani i les possibles incursions franceses a l'àrea del nord-oest.[1]

El 28 de desembre de 1899 la carta de privilegis de la Companyia Reial del Níger Reial va ser revocada i l'1 de gener de 1900 el govern britànic va agafar el control.[1] L'Empresa Reial del Níger va rebre 865,000£ i va rebre també els drets de la meitat de tots els ingressos produïts per les mines a la major part del seu territori per un període de 99 anys a canvi de cedir el seu territori al govern britànic. Lugard va ser nomenat Alt Comissari del Protectorat de Nigèria del Nord que es va crear amb aquests territoris; la capital que era a Lokoja, fou aviat traslladada per Lugard a Zungeru que va esdevenir la seu del protectorat el 1902 perquè era la ciutat del nord més accessible pel transport per riu.[1] Originalment es va dividir l'àrea en onze províncies, que foren Bauchi, Bida, Bornu, Kabba, Kotangora, Lower Benue (Nassarawa), Ilorin, Muri, Sokoto, Upper Bema, i Zaria [2]

Les operacions militars van començar el 1902 i van continuar per aproximadament cinc anys d'esporàdiques lluites. Les restes de l'Imperi de Bornu van ser conquerides el 1902 i el Sultanat de Sokoto i l'emirat de Kano va ser ocupats el 1903. La lluita va continuar el 1904 a Bassa. El 1906 un gran revolta qualificada de mahdista va començar a l'exterior de la ciutat de Sokoto, al poble de Satiru; una força combinada de britànics i del sultà de Sokoto nomenat pels britànics, Muhammadu Attahiru II, va destruir la ciutat i va matar a la majoria de residents implicats.[1][3] Després de 1907 hi havia menys resistència i l'ús de la força militar pels britànics es va fer innecessari; el focus del Alt Comissari es va girar cap a la recaptació d'impostos i cap a l'administració.

AdministracióModifica

L'Administració britànica va començar amb Frederick Lugard com el primer Alt Comissari. El 1907, Lugard va deixar Nigèria per Hong Kong i Percy Girouard esdevingué el nou Alt Comissari. Girouard tenia al darrere una llarga història de construcció de vies de tren al Canadà i Àfrica i fou encarregat de la construcció de la part principal del ferrocarril del Protectorat. El 1909, Henry Hesketh Bell, el governador del Protectorat d'Uganda va ser nomenat alt comissari.[1] El 1912 es calculava que l'àrea de Nigèria del Nord era aproximadament 660,000 quilòmetres quadrats i tenia una població d'uns 10 milions de persones. Charles Lindsay Temple esdevingué alt Comissari suplent el 1911 i 1912 i va començar a supervisar, en estreta col·laboració amb Lugard, la creació de la Colònia i Protectorat de Nigèria que el govern britànic volia formar reunint la colònia i Protectorat de Nigèria del Sud amb el Protectorat de Nigèria del Nord.

Un tret característic de l'administració del Protectorat de Nigèria del Nord era la inclusió de caps i emirs com "autoritats natives" inserides en l'administració britànica.[4] La recaptació d'impostos es va demostrar molt difícil en el protectorat en els primers anys de govern britànic. Lugard va intentar establir impostos i taxes, però els seus intents foren frustrats pels emirats i per la necessitat d'introduir monedes controvertides; i els intents de gravar el comerç va ser oposats pels mercaders més poderosos.[4] Això va crear un dèficit substancial en el pressupost del Protectorat i els projectes d'obres públiques van haver de ser pagats amb subvencions de l'Imperi Britànic. Com a resultat, els britànics sovint va tenir escassetat significativa de personal nacional abans de 1907. Aquestes preocupacions pragmàtiques van resultar en la incorporació de les autoritats tradicionals dins de l'estructura britànica.[4]

Aquests reptes financers i administratius mateixos va portar a discussions dirigides per Lugard per la unificació de la Colònia de Lagos, el Protectorat de Nigèria del Sud, i el Protectorat de Nigèria del Nord. Les disparitats entre els protectorats podien ser corregides creant una administració central a Lagos, amb ingressos del sud per pagar projectes al nord.[4] La unificada Colònia i Protectorat de Nigèria va començar l'1 de gener de 1914 i va tenir dos tinents governadors, un responsable per l'àrea de la província del Sud i un altre responsable per la província del Nord. L'administració en el Nord va restar en gran part separada i es va incloure i encara es va aprofundir l'ús d'autoritats natives. Aquestes divisions han persistit en molts aspectes fins avui dia.[5]

Alts comissionatsModifica

GovernadorsModifica

Vegeu tambéModifica

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Temple, Charles Lindsay «Northern Nigeria». The Geographical Journal, 40, 2, 1912, pàg. 149–163. DOI: 10.2307/1778461.
  2. després de la campanya de Sokoto es van ampliar a 17, per reduir-se més tard a 12.
  3. Falola, Toyin. Historical Dictionary of Nigeria. Lanham, Md: Scarecrow Press, 2009. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Newbury, Colin «Accounting for Power in Northern Nigeria». The Journal of African History, 45, 2, 2004, pàg. 257–277. DOI: 10.1017/s0021853704009466.
  5. Barkan, Barkan. «State and local governance in Nigeria». World Bank.

Enllaços externsModifica

Coord.: 9° 48′ N, 6° 09′ E / 9.8°N,6.15°E / 9.8; 6.15