Nikolai Bassarguín

militar rus que participà en la revolta dels decabristes

Nikolai Vassílievitx Bassarguín (en rus: Николай Васильевич Басаргин) (1800, districte de Pokrovski, província de Vladímir, Imperi Rus - 1861, Moscou, Imperi Rus), fou un militar rus que participà en la revolta decabrista.

Infotaula de personaNikolai Bassarguín
86 portraits of Decembrists 047.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmaig 1799 Modifica el valor a Wikidata
Lipna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1861 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Moscou Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Santa Paraskeva Piàtnitska Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióQ4479391 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMemorialista i periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarEgersky Guards Regiment (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militarporuchik (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBassarguine (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Bassarguín, fill de militar i membre de la noblesa, era tinent al Regiment dels Caçadors de la Guàrdia, alt conseller del quarter general del 2n Exèrcit, membre de la Societat del Benestar i de la Societat del Sud. Es casà amb la Princesa Maria Mikhailovna Meshxerskaia (morta el 1825) amb la qual tingué una filla.[1] Formava part d'un grup de militars que havien descobert les idees il·lustrades d'Europa Occidental en la guerra contra Napoleó i el 14 de desembre del 1825 participà en una temptativa fallida de cop d'estat militar a Sant Petersburg per tal d'obtenir del futur tsar Nicolau I tot un seguit de reformes per abolir la servitud que patien els mugics, i una constitució que garantís la llibertat d'expressió i d'opinió. Fou detingut, com la resta de participants, i el tribunal que el condemnà el 1826 li imposà una pena de 20 anys de treballs forçats i desterrament de la Rússia europea,[2] pena que fou reduïda a 15 anys el mateix any. El 22 d'agost del 1826, fou transferit a Sibèria, a la ciutat de Txità.[1] Quan partí de Sant Petersburg estava malalt, però es recuperà i en les seves memòries reflecteix el viatge cap a Sibèria amb optimisme, lloant a la gent que trobà i als paisatges.[3]

El 7 de març de 1827, fou transferit a la fàbrica siderúrgica de la ciutat de Petrovsk-Zabaikalski on s'explotaven les mines de ferro. Al setembre de 1830, es beneficià d'una rebaixa de pena de 10 anys. Fou alliberat per decret del 14 de desembre de 1835 i dirigit a un assentament a la ciutat de Turinsk, província de Tobolsk. El 1839 es casà amb Maria Eliseevna Mavrina (1821-1846), amb la qual tingueren dos fills que moriren prest. El 1841 fou transferit a Kurgan i el 1842 li concediren una plaça al servei civil del govern. El 1846 ocupà una plaça al servei de fronteres a la ciutat d'Omsk.[1] El març de 1847 es casà a Omsk amb Olga I. Medvedev (1815-1866) la germana gran del químic Dmitri Mendeléiev, autor de la primera taula periòdica, vídua del comerciant Ivan Petrovitx Medvedev i mort el 1842. Bassarguín coneixia Olga perquè amb els seus amics visitava assíduament els Mendeléiev car tenien una casa confortable amb una rica biblioteca a Tobolsk. De Bassarguín i els seus companys decabristes Dmitri Mendeléiev descobrí les idees liberals, aprengué ciències naturals i li quedà la idea que «tot en el món és ciència».[2] Fou amnistiat el 22 d'agost de 1856 i pogué retornar a la Rússia europea. Residí en diferents indrets i morí a Moscou.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Басаргин Николай Васильевич». [Consulta: 29 maig 2019].
  2. 2,0 2,1 Román Polo, Pascual.. El profeta del orden químico Mendeléiv. 1. ed. [Madrid]: Nivola Libros y Ediciones, 2002. ISBN 8495599295. 
  3. Barratt, Glynn, editor.. Voices in exile : the Decembrist memoirs. ISBN 9780773592346.