NixOS
NixOS és una distribució Linux independent enfocada en la seguretat; construïda sobre el gestor de paquets Nix; empra programació declarativa[a] i Systemd com a procés d'inici.[1][2][3][4] És immutable, empra actualitzacions atòmiques i disposa de suport per a fer retrocessos (rollbacks).[5] Pot construir imatges Docker, compta amb eines pròpies de DevOps, va dirigida a un públic avançat i és de difícil configuració.[6][7] Tot i això, l'administrador del sistema perd el control de l'arbre de carpetes i com s'organitzen.[8] Per altra banda, permet actualitzacions fiables del sistema, ofereix gran quantitat de paquets i dona suport a equips de 64 bits com de 32 bits.[9]
  | |
| Tipus | distribució GNU/Linux |
|---|---|
| Basat en | Nix, Linux i Systemd |
| Versió inicial | 2003 |
| Versió estable | 24.11 (30 novembre 2024)
|
| Llicència | llicència MIT |
| Característiques tècniques | |
| Sistema operatiu | Linux |
| Plataforma | x86_64, i686 (en)  i A64 |
| Gestor de paquets | Nix |
| Equip | |
| Desenvolupador(s) | Eelco Dolstra, Peter Simons (en) i Thomas Tuegel (en) |
| Més informació | |
| Lloc web | nixos.org (anglès) |
| Stack Exchange | Etiqueta |
| Seguiment d'errors | Seguiment d'errors |
| Id. DistroWatch | nixos |
| Id. Subreddit | NixOS |
|
| |
 
 | |
Fou concebuda per Eelco Dolstra com un projecte de doctorat a la Universitat d'Utrecht per a testejar el gestor de paquets Nix. Posteriorment, fou mantinguda per un petit equip a la Universitat de Tecnologia de Delft als Països Baixos.[10][11]
Característiques
modificaGestor de paquets Nix
modificaNixOS és un sistema operatiu construït completament amb el sistema d'empaquetament Nix.[8] Aquest es pot descarregar i executar en gairebé qualsevol distribució Linux, a macOS, WSL2 i Docker entre altres plataformes. El gestor de paquets Nix es troba a la mateixa alçada que els AUR d'Arch Linux pel que fa a disponibilitat de programari i rapidesa en l'actualització.[12][13]
Reproduïble
modificaEl model de configuració declarativa de NixOS fa fàcil reproduir una configuració del sistema en una altra màquina. En copiar el fitxer de configuració a la màquina de destinació i executar l'ordre d'actualització del sistema es genera la mateixa configuració del sistema.[13]
Atòmic i consistent
modificaNixOS és transaccional per a gestionar la configuració, fa canvis com ara actualitzacions atòmiques. El nucli està construït per a durar molt temps. En altres distribucions, quan un usuari s'enfronta a una fallada significativa del sistema en actualitzar-lo o en instal·lar un paquet nou, acostuma a ser perquè el gestor de paquets no pot satisfer la dependència o el paquet instal·lat i s'entra en conflicte amb el sistema existent. Per a evitar aquests conflictes, cada vegada que s'actualitza el sistema o s'instal·la un paquet, l'estat del sistema es reconstrueix. Creant el que es coneix com a "nova generació" sobre l'actual. El programari instal·lat a través de Nix no interactua amb cap part del sistema operatiu subjacent excepte el nucli mateix.[8]
Si s'experimenta algun problema utilitzant un paquet nou o després d'una actualització, es pot tornar a una generació anterior del sistema. Fins i tot si el sistema és inaccessible, es pot accedir a les generacions anteriors disponibles en el menú d'arrencada. Essent aquesta una característica fonamental de les anomenades distribucions immutables.[13][2][12]
Rollbacks
modificaSi després d'una actualització del sistema la nova configuració no és desitjable, es pot retrocedir emprant una ordre especial. Cada versió de configuració del sistema apareix automàticament al menú d'arrencada del sistema. Si la nova configuració falla o no arrenca correctament, es pot seleccionar una versió antiga. Els Rollbacks són lleugeres operacions que no impliquen que els fitxers es restaurin a partir de còpies. NixOs no suprimeix paquets en fer una actualització, els desconnecta. Un rollback implica refer connexions antigues.[13]
Versions
modifica| Versió | Llançament | Nom | Comentaris |
|---|---|---|---|
| 13.10 | 31-10-2013 | Aardvark | Primer llançament estable. |
| 21.05 | 2-06-2021 | Okapi | Llançada amb GNOME 40, KDE Plasma 5.21 i el Linux Kernel 5.10 LTS.[14] |
| 21.11 | 30-11-2021 | Porcupine | Es distribuí en tres edicions: GNOME, KDE Plasma i una mínima. Introduïa Wayland per defecte.[15] |
| 22.05 | 1-06-2022 | Quokka | Inclou Calamares com a instal·lador gràfic.[1] |
| 22.11 | 1-12-2022 | Raccoon | Es distribuí amb GNOME 43, KDE Plasma 5.26 i OpenSSL 3. Reforçà aspectes de seguretat.[9] |
| 23.05 | 31-05-2023 | Stoat | Afegí la possibilitat d'emprar l'escriptori Cinnamon.[16] |
| 23.11 | 30-11-2023 | Tapir | Es distribuí amb GNOME 45 i donà suport a Wi-Fi 6.[17] |
| 24.05 | 3-05-2024 | Uakari | Introduí el carregador ELF que mostra un missatge d'error quan els usuaris intenten executar binaris no elaborats per a NixOS.[5] |
Notes
modifica- ↑ El sistema es defineix de cop, en lloc de configurar-se a través d'una sèrie de passos independents que van variant l'estat del sistema.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Medina, Eduardo. «NixOS 22.05 incluye Calamares como instalador gráfico». Muy Linux, 01-06-2022. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Frommel, Oliver. «All at Once». Linux Magazine, 01-06-2014. [Consulta: 23 febrer 2023].
- ↑ «Distribution Release: NixOS 19.09 (DistroWatch.com News)». DistroWatch. [Consulta: 28 abril 2022].
- ↑ Larabel, Michael. «NixOS 22.11 Released With Better AArch64 Support, NVIDIA Open GPU Kernel Driver Option». Phoronix, 01-12-2022. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Medina, Eduardo. «NixOS 24.05 actualiza a KDE Plasma 6, GNOME 46 y Linux 6.6». MuyLinux, 05-06-2024. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ Proven, Liam. «NixOS and the changing face of Linux operating systems». The Register, 03-12-2021. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ Darkcrizt. «NixOS: una distribución independiente y diferente con KDE». Desde Linux, 02-10-2018. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Proven, Liam. «The quest to make Linux bulletproof». The Register, 16-02-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ 9,0 9,1 J.Pomeyrol. «NixOS 22.11 mejora su seguridad fortaleciendo las contraseña». Muy Linux, 05-12-2022. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ Byfield, Bruce. «NixOS: A Distro Focused on Next-Generation Package Management». Datamation, 03-02-2009. [Consulta: 28 abril 2022].
- ↑ «Nix This Innovative OS for Its Uninviting Complexity». Linux Insider, 19-04-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
- ↑ 12,0 12,1 J.Pomeyrol. «NixOS y el precio del software libre». Muy Linux, 07-06-2023. [Consulta: 9 juny 2023].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Sharma, Sagar. «6 Reasons Why You Should Consider Using NixOS Linux». It's FOSS, 22-02-2023. [Consulta: 23 febrer 2023].
- ↑ Nestor, Marius. «NixOS 21.05 Released with GNOME 40 and Linux Kernel 5.10 LTS». 9to5linux, 02-06-2021. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ Medina, Eduardo. «NixOS 21.11 trae Wayland en KDE Plasma y mejores scripts de activación». Muy Linux, 01-12-2021. [Consulta: 28 abril 2022].
- ↑ Nestor, Marius. «NixOS 23.05 Released with GNOME 44, KDE Plasma 5.27 LTS, and Linux 6.1 LTS». 9to5linux, 01-06-2023. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ Nestor, Marius. «NixOS 23.11 “Tapir” Released with the GNOME 45 Desktop and Wi-Fi 6 Support» (en anglès americà). 9to5linux, 30-11-2023. [Consulta: 1r desembre 2023].