No More Ladies

pel·lícula de 1935 dirigida per George Cukor i Edward H. Griffith

No More Ladies és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward H. Griffith i George Cukor, estrenada el 1935.

Infotaula de pel·lículaNo More Ladies
Poster - No More Ladies 04.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEdward H. Griffith
George Cukor
Protagonistes
Director artísticCedric Gibbons
ProduccióEdward H. Griffith i Irving Thalberg
GuióDonald Ogden Stewart i Horace Jackson, de l'obra de A.E. Thomas (adaptada per Rachel Crothers, no surt als crèdits)
MúsicaEdward Ward
FotografiaOliver T. Marsh
MuntatgeFrank E. Hull
VestuariAdrian
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935
Durada80 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia

IMDB: tt0026787 Filmaffinity: 378809 Allocine: 109294 Rottentomatoes: m/no-more-ladies Allmovie: v104150 TCM: 2590 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

ArgumentModifica

Marcia (Joan Crawford) és una jove de l'alta societat que comparteix la seva casa de Nova York amb la seva àvia alcohòlica, Fanny Townsend (Edna May Oliver). Marcia és una creient ferma que en una parella l'un ha de ser fidel a l'altre, a diferència del seu marit que no ho veu així. Marcia coneix Jim (Franchot Tone), que està d'acord amb ella en el tema de la monogàmia d'una parella. Marcia, tanmateix, decideix perseguir Sherry (Robert Montgomery), que Marcia veu com a repte i busca per curar el marit de la seva naturalesa flirtejadora.[1]

RepartimentModifica

RebudaModifica

Segons Andre Sennwald de The New York Times, " malgrat la seva fórmula antiga, no té el mateix glamour que  Crawford a Forsaking All Others. Si és menys furiosament antic que el clàssic, és també una mica menys exitós com a diversió. Amb la brigada d'escriptors que van treballar en el guió, va quedar una mica d'enginy que donen moments d'hilaritat en una extensió de tedi i falsa sofisticació."[2] Time el va definir com un "agradable, enginyós  malgastador de temps" descrivint una "varietat de crom blanc de moderns interiors, una confusió de cíniques bromes sobre còctels i cigarrets, [i] les complicacions de l'adulteri."[3] Escrivint per The Spectator, Graham Greene va descriure la pel·lícula com "problema empallegós", "rati de segona", i "transitori", tot i que va elogiar el paper de Ruggles (en el paper d'Edgar Holden).[4]

ReferènciesModifica

  1. «No More Ladies». The New York Times.
  2. Andre Sennwald (June 22, 1935).
  3. "Cinema: The New Pictures".
  4. Greene, Graham «The Bride of Frankenstein/The Glass Key/No More Ladies/Abyssinia». The Spectator, 05-07-1935.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: No More Ladies