No Quarto da Vanda és una pel·lícula de docuficció (un subgènere de cinéma vérité) del director portuguès Pedro Costa del 2000. Aquesta és la segona pel·lícula de la seva trilogia Fontainhas.

Infotaula de pel·lículaNo Quarto da Vanda
Fitxa
DireccióPedro Costa Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióKarl Baumgartner, Andres Pfäffli (en) Tradueix i Francisco Villa-Lobos Modifica el valor a Wikidata
GuióPedro Costa Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPedro Costa Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDominique Auvray Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRadiotelevisione svizzera di lingua italiana i ZDF Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenPortugal Modifica el valor a Wikidata
Estrena8 agost 2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada170 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès
crioll capverdià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'art i assaig Modifica el valor a Wikidata
Temaheroïna i toxicomania Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLisboa Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0139500 Filmaffinity: 617682 Allocine: 31843 Letterboxd: in-vandas-room Allmovie: v212210 TCM: 530385 TMDB.org: 87063 Modifica el valor a Wikidata

Visió general modifica

La pel·lícula segueix la vida quotidiana de Vanda Duarte, una addicta a l’heroïna, al districte de Fontainhas, un assentament als afores de Lisboa. La pel·lícula també se centra en la comunitat del districte i el seu paisatge urbà. No Quarto da Vanda segueix la pel·lícula dramàtica Ossos (1997) en la qual Vanda Duarte interpreta com a actriu.

La pel·lícula va trigar un any a rodar-se després que la tripulació (inicialment) d'una sola persona s'instal·lés a la ubicació, on Vanda i la comunitat, inclosos immigrants capverdians vivien de manera depriment.

Malgrat les seves tres hores de durada, el director Pedro Costa va fer la pel·lícula en un estil realista utilitzant plans fixos íntegrament. La vida melancòlica de la comunitat es va rodar amb vídeo digital d'una manera low-key. Costa va dir sobre la seva impressió del barri en una conversa amb Jean-Pierre Gorin[1]

« Quan vaig entrar a la zona de les Fontainhas, hi havia colors i olors que em van fer recordar coses i esdeveniments del passat, i també idees sobre persones per les quals em sento atret. Aquestes idees es trobaven a prop les unes de les altres, vivint juntes tot i que portaven vides molt solitàries a causa d'una separació violenta i dolorosa. En això existia una forma de relacions interessants i incompatibles[2] »

La pel·lícula també veu el barri de Fontainhas cón és enderrocat lentament. Els habitants desplaçats apareixen a la propera pel·lícula de Costa Juventude em Marcha (2006).

The Criterion Collection va descriure la pel·lícula com "aprofundir encara més en el gueto de Lisboa i la vida dels seus habitants desesperats... amb la sensació íntima d'un documental i la textura d'una pintura de Vermeer. " i va elogiar la seva "mirada inquebrantable i fragmentària sobre un grapat de persones autodestructives i marginades".[1]

Repartiment modifica

Font:[1]

  • Vanda Duarte com ella mateixa
  • Lena Duarte com ella mateixa
  • Zita Duarte com ella mateixa
  • Pedro Lanban
  • António 'Pango' Semedo
  • Paulo Nunes
  • Paulo Jorge Gonçalves
  • Manuel Gomes Miranda
  • Evangelina Nelas
  • Fernando Paixão
  • Diogo Miranda

Reconeixement modifica

Malgrat la seva naturalesa altament ficticia, la seva classificació esquiva i la seva hibridació semblant a un documental li van permetre guanyar el Premi FIPRESCI al Festival Internacional de Cinema Documental de Yamagata l'any 2001 "per presentar la vida en la seva forma gairebé original".[3] També va participar a la XXI edició de la Mostra de València, on va rebre una menció especial a la millor fotografia.[4]

Pedro Costa va recollir el Premi de Cultura de França (Cineaste Estrangera de l'Any) per dirigir la pel·lícula al Festival de Cinema de Cannes 2002.[5]

Vídeo domèstic modifica

Aquesta pel·lícula, juntament amb Ossos (1997) i Juventude em Marcha (2006), és estrenada per The Criterion Collection en una caixa Letters from Fontainhas: Three Films by Pedro Costa.[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «In Vanda's Room» (en anglès). The Criterion Collection. [Consulta: 2 gener 2023].
  2. «YIDFF: Publications: YIDFF 2001 Official Catalog». www.yidff.jp.
  3. Fipresci. «2001 Awards». www.fipresci.org. Arxivat de l'original el 2008-02-03.
  4. El festival acaba hoy con una gala en la que no se proyectará ningún filme, El País, 23 d'octubre de 2000
  5. «Cannes Film Festival (2002)». IMDb. [Consulta: 2 gener 2023].
  6. «Letters from Fontainhas: Three Films by Pedro Costa» (en anglès). The Criterion Collection. [Consulta: 2 gener 2023].

Enllaços externs modifica