Nojpetén
Nojpetén (també escrit Noh Petén, i també conegut com a Tayasal) va ser la capital de la Itzá Maya regne de Petén Itzá, situat en una illa al Llac Petén Itzá a l'actual departament del Petén , al nord de Guatemala.[1] L'illa és ara ocupada per la ciutat moderna de Flores, la capital del departament de Petén,[2] i ha tingut una ocupació ininterrompuda des de temps pre-Colombians.[3] Nojpetén tenia una muralla construïda sobre la terra baixa de l'illa; es creu que va ser construït a correcuita per la Itzá en un moment en què es van sentir amenaçats per l'envanit espanyol o per altres grups Maies.[4]
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
![]() ![]() | ||||
Localització | ||||
| ||||
Capital de | ||||
Dades històriques | ||||
Dissolució | 1697 ![]() | |||
Següent | Flores ![]() |


EtimologiaModifica
Escrivint molts anys després del seu viatge a Petén, el conquistador Bernal Díaz del Castillo va anomenar la ciutat Tayasal ; això sembla haver estat una hispanització de la llengua Itza ta itza ("al lloc de la Itza"). El rei Itza, Kan Ek, es va referir a la ciutat amb el nom de Nojpetén quan va parlar amb els espanyols el 1698.[5] Nojpetén, de la Itza noj peten , significa "gran illa".[6]
FundacióModifica
Les primeres traces arqueològiques de l'illa es remunten al 900-600 aC, amb una important expansió del poblat al voltant del 250-400 AD.[7] documents etnohistòrics identifiquen la fundació de Nojpetén a mitjan segle xv.[5] Aquests relacionen que Nojpetén va ser fundat quan els Itza van fugir cap al sud al voltant del 1441–1446, després que van ser deposats pel Xiu Maya a Mayapan.[5] Quan es van establir a l'illa, van dividir la seva nova capital en quatre trimestres basats en grups de llinatge.[8]
ReferènciesModifica
- ↑ Rice i Rice, 2009, p. 11.
- ↑ Gamez, 2007, p. 259.
- ↑ Rice et al., 2009, p. 129.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rice, 2009a, p. 43.
- ↑ Reina, 1966, p. 20.
- ↑ Gámez, 2007, p. 261.
- ↑ Fox, 2008, p. 33–34.
BibliografiaModifica
- Díaz del Castillo, Bernal. Historia verdadera de la conquista de la Nueva España (en castellà). Mexico City, Mexico: Editores Mexicanos Unidos, S.A, 2005. ISBN 968-15-0863-7. OCLC 34997012.
- Fox, John W. Maya Postclassic state formation. Cambridge, UK and New York, USA: Cambridge University Press, 2008. ISBN 978-0-521-10195-0. OCLC 297146853.
- Gámez, Laura «Salvamento arqueológico en el área central de Petén: Nuevos resultados sobre la conformación y evolución del asentamiento prehispánico en la isla de Flores» (en castellà). Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala. Museo Nacional de Arqueología y Etnología [Guatemala City, Guatemala], XX, 2006, 2007, pàg. 258–273. Arxivat de l'original el 2017-02-05 [Consulta: 29 novembre 2016]. Arxivat 2017-02-05 a Wayback Machine.
- Jones, Grant D. The Conquest of the Last Maya Kingdom. Stanford University Press, 1998. ISBN 9780804735223. OCLC 38747674.
- Jones, Grant D. «The Kowoj in Ethnohistorical Perspective». A: Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Kowoj: identity, migration, and geopolitics in late postclassic Petén, Guatemala. Boulder, Colorado, US: University Press of Colorado, 2009, p. 55–69. ISBN 978-0-87081-930-8. OCLC 225875268.
- McArdle, Angela Brie Bleggi. «When Trash Becomes Treasure: A Postclassic Maya Obsidian Core Cache from Nojpeten» p. 99–102. Nova York, US: Cornell University Library, agost 2014. [Consulta: 24 maig 2016].
- Reina, Ruben E. «A Peninsula That maig Have Been an Island: Tayasal, Peten, Guatemala». Expedition. University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology [Philadelphia, Pennsylvania, USA], 9, 1, Fall 1966. ISSN: 0014-4738.
- Rice, Prudence M. «The Kowoj in Geopolitical-Ritual Perspective». A: Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Kowoj: identity, migration, and geopolitics in late postclassic Petén, Guatemala. Boulder, Colorado, US: University Press of Colorado, 2009a, p. 21–54. ISBN 978-0-87081-930-8. OCLC 225875268.
- Rice, Prudence M. «Incense Burners and Other Ritual Ceramics». A: Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Kowoj: identity, migration, and geopolitics in late postclassic Petén, Guatemala. Boulder, Colorado, US: University Press of Colorado, 2009b, p. 276–315. ISBN 978-0-87081-930-8. OCLC 225875268.
- Rice, Prudence M.; Rice, Don S. «Introduction to the Kowoj and their Petén Neighbors». A: Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Kowoj: identity, migration, and geopolitics in late postclassic Petén, Guatemala. Boulder, Colorado, US: University Press of Colorado, 2009, p. 3–15. ISBN 978-0-87081-930-8. OCLC 225875268.
- Rice, Prudence M.; Rice, Don S.; Pugh, Timothy W.; Polo, Rómulo Sánchez. «Defensive architecture and the context of warfare at Zacpetén». A: Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Kowoj: identity, migration, and geopolitics in late postclassic Petén, Guatemala. Boulder, Colorado, US: University Press of Colorado, 2009, p. 123–140. ISBN 978-0-87081-930-8. OCLC 225875268.
- Schwartz, Norman B. Forest Society: A Social History of Peten, Guatemala. Philadelphia, Pennsylvania, USA: University of Pennsylvania Press, 1990. ISBN 0-8122-1316-5. OCLC 21974298.