Nordreisa

Nordreisa
	Nordreisa kommune (nb); Nordreisa kommune (nn); Ráisa (se); Raisi (fkv)
Tipus	municipi de Noruega
Localització
	69° 48′ N, 21° 00′ E / 69.8°N,21°E
Estat	Noruega
Comtat	Troms
Capital	Storslett
Separat de	Skjervøy (1886)
Població humana
Població	4.772 (2023) (1,39 hab./km²)
Llars	2.166 (2018)
Predom. Ling.	Bokmål
Geografia
Superfície	3.437,57 km²
Limita amb	Skjervøy ; Gáivuotna-Kåfjord ; Enontekiö ; Kautokeino ; Kvænangen ; Lyngen
Dades històriques
Creació	1r gener 1886
1r gener 1890	Esdeveniment clau
1r gener 1890	canvi de frontera
1r gener 1972	canvi de frontera
1r gener 1982	canvi de frontera
Organització política
• Mayor of Nordreisa (en)	Hilde Anita Nyvoll (2019–)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00
Lloc web	nordreisa.kommune.no

Nordreisa (en sami septentrional: Nordreisa; en kven: Raisin, literalment «Reisa del Nord») és un municipi situat al comtat de Troms, Noruega. Té 4,896 habitants (2016)^[1] i la seva superfície és de 3,436.64 km².

El municipi duu el nom del Reisafjorden, el qual prové del riu que duu el nom del Reisaelva («riu Reisa»). El nom del riu deriva probablement de Risa, verb que significa «pujar», en referència a les inundacions. Es va afegir el primer element, Nord («nord»), per distingir el municipi de Sørreisa. El seu nom al principi va ser Nordreisen, però va ser canviat posteriorment a la forma actual.^[2]

El municipi comprèn la vall Reisadalen i el riu Reisaelva, així com espessos pinedes, i està envoltat de muntanyes nevades i alts altiplans. La majoria de la gent viu a Storslett, on el riu s'ajunta amb el Reisafjorden. El municipi compta amb un aeroport amb vols a Tromsø i diverses destinacions de Finnmark. La ruta europea E06 travessa la part nord del municipi.

El municipi de Nordreisa es va establir l'1 de gener de 1886, quan la part sud de Skjervøy (població: 1057) es va separar per formar el nou municipi. L'1 de gener de 1890, les granges de Trætten i Loppevolden (població: 32) van ser transferides a Nordreisa des de Skjervøy. La zona de Skjervøy a la part continental (població: 1556) va ser transferida a Nordreisa l'1 de gener de 1972, mentre que l'1 de gener de 1982 es va transferir la part sud d'Uløya (població: 128).^[3]

Escut d'armes

L'escut d'armes és modern; se'ls hi va concedir el 21 de desembre de 1984. Els braços mostren dos salmons blancs sobre un fons verd. Va ser triat pel fet que el Reisaelva és un dels rius amb els millors salmons del país.^[4]

Esglésies

L'Església de Noruega té una parròquia (sokn) dins del municipi de Nordreisa. És part del deganat de Nord-Troms a la Diòcesi de Nord-Hålogaland.

**Esglésies a Nordreisa**
Parròquia (Sokn)	Nom de l'església	Localització de l'església	Any de construcció
Nordreisa	Església de Nordreisa	Storslett	1856
Nordreisa	Capella de Rotsund	Rotsund	1932

Història

La majoria dels habitants són descendents de colons procedents de Finlàndia que van arribar al segle xviii fugint de la fam i la guerra. Avui en dia, només unes poques persones de gran edat són capaces de parlar en finès. Altres habitants procedeixen de Noruega o tenen orígens sami, encara que avui dia el noruec és el més comunament utilitzat.

Queden pocs edificis antics a Nordreisa, a causa que pràcticament tot va ser destruït a principis del 1945 per les tropes alemanyes que es retiraven. Els dos principals atractius són l'antiga factoria de Havnnes, algunes pintoresques cases antigues que van escapar dels danys de guerra i la cascada de Mollisfossen, de 269 metres d'altura. La part més al sud del municipi pertany al Parc Nacional Reisa, amb boscos únics i vegetació d'altiplà.

En les eleccions municipals de 2007, Nordreisa va votar majoritàriament al Partit del Progrés, amb un 49,3% dels vots.

Geografia

El municipi de Nordreisa es troba al voltant de la Reisafjorden i la vall de Reisadalen. El municipi també inclou la part sud de l'illa d'Uløya. El fiord de Lyngen es troba a l'extrem nord-oest del municipi. L'illa municipi de Skjervøy es troba al nord; Kvænangen i Kautokeino són a l'est; Finlàndia és cap al sud; i Gáivuotna-Kåfjord i Lyngen a l'oest. La gran muntanya Halti es troba a la part sud del municipi, prop del Parc Nacional Reisa.

Clima

El clima de Nordreisa és força fred, amb temperatures que a l'hivern poden ser per sota de −20 °C.

Dades climàtiques a Nordreisa
Mes	gen	febr	març	abr	maig	juny	jul	ag	set	oct	nov	des	anual
Màxima mitjana °C (°F)	−4.3 (24.3)	−3.6 (25.5)	−0.8 (30.6)	3.5 (38.3)	8.3 (46.9)	13.3 (55.9)	16.1 (61)	14.6 (58.3)	10.2 (50.4)	4.4 (39.9)	−0.4 (31.3)	−3.1 (26.4)	4.9 (40.8)
Mitjana diària °C (°F)	−8 (18)	−7.4 (18.7)	−4.6 (23.7)	−0.1 (31.8)	5.1 (41.2)	9.7 (49.5)	12.6 (54.7)	11.3 (52.3)	6.8 (44.2)	1.8 (35.2)	−3.5 (25.7)	−6.6 (20.1)	1.4 (34.5)
Mínima mitjana °C (°F)	−12.2 (10)	−11.4 (11.5)	−8.8 (16.2)	−4 (25)	1.3 (34.3)	5.9 (42.6)	8.7 (47.7)	7.6 (45.7)	3.5 (38.3)	−1.3 (29.7)	−6.9 (19.6)	−10.5 (13.1)	−2.3 (27.9)
Precipitació mitjana mm (polzades)	59 (2.32)	50 (1.97)	42 (1.65)	34 (1.34)	34 (1.34)	45 (1.77)	60 (2.36)	64 (2.52)	62 (2.44)	80 (3.15)	65 (2.56)	67 (2.64)	662 (26.06)
Mitjana de dies de pluja	10.3	9.8	9.1	7.8	8.2	9.8	11.3	11.4	11.8	12.6	11.6	11.3	125.0
Font: Norwegian Meteorological Institute^[5]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nordreisa

↑ «Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis» (en anglès). Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. [Consulta: 24 desembre 2016].
↑ Rygh, Oluf. Norske gaardnavne: Troms amt (en noruec). 17. Kristiania, Norge: W. C. Fabritius & sønners bogtrikkeri, 1911, p. 185.
↑ Jukvam, Dag. «Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen» (en noruec). Statistisk sentralbyrå, 1999.
↑ Norske Kommunevåpen. «Nye kommunevåbener i Norden», 1990. [Consulta: 7 desembre 2008].
↑ «eKlima Web Portal». Norwegian Meteorological Institute. Arxivat de l'original el 2004-06-14. [Consulta: 24 març 2021].

[poblacio-1] «Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis» (en anglès). Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. [Consulta: 24 desembre 2016].

[2] Rygh, Oluf. Norske gaardnavne: Troms amt (en noruec). 17. Kristiania, Norge: W. C. Fabritius & sønners bogtrikkeri, 1911, p. 185.

[3] Jukvam, Dag. «Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen» (en noruec). Statistisk sentralbyrå, 1999.

[4] Norske Kommunevåpen. «Nye kommunevåbener i Norden», 1990. [Consulta: 7 desembre 2008].

[5] «eKlima Web Portal». Norwegian Meteorological Institute. Arxivat de l'original el 2004-06-14. [Consulta: 24 març 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]