Nueva Cádiz

antiga ciutat colonial a la illa de Cubagua

Nueva Cádiz és un assentament arqueològic i antiga ciutat portuària de l'illa de Cubagua, a prop de la costa de Veneçuela. Va ser establert el 1500 com a poblament temporal per la pesca de perles i el 1515 va esdevenir una ciutat permanent. Fou un dels primers poblaments d'Amèrica.[1] El poblament es va anomenar Nueva Cádiz quan va ser incorporat com a ciutat el 1528.

Infotaula de geografia físicaNueva Cádiz
Boceto de como era Nueva Cadiz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusAssentament humà Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaCubagua Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaCubagua (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
 10° 49′ 20″ N, 64° 08′ 32″ O / 10.8222432°N,64.1421157°O / 10.8222432; -64.1421157Coord.: 10° 49′ 20″ N, 64° 08′ 32″ O / 10.8222432°N,64.1421157°O / 10.8222432; -64.1421157
Activitat
Creació1500 Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El 1502, una ranxeria va ser establerta a Cubagua, ocupada al llarg de 3 o 4 mesos cada any durant la fira de mercat. L'illa era d'interès pels seus rics llits d'ostres de perles.[2] Finalment, el poblament esdevingué permanent i, el 1520, després de la gran revolta índia, la seva població resident va superar les 300 persones. El 12 de setembre de 1528 per un decret reial emès per Carles V, Nueva Cádiz va ser convertida en ciutat.[3][4] Fou la primera ciutat espanyola dins Amèrica del Sud.

 
Ruïnes de Nueva Cádiz

L'any 1530 tenia una població de 223 europeus i 700 nadius. El 1535, va arribar a tenir una població de 1500 persones.[5] Però l'esgotament dels llits d'ostres de perles es va fer cada vegada més agut, fent que els espanyols limitessin la producció de perles. El descobriment de nous llits d'ostres de perles a la península de Guajira, va provocar un declivi de Nueva Cádiz. El 1539 hi havia menys de 50 persones a Cubagua. Un huracà va destruir els edificis restants el 1541 i la colònia fou completament abandonada el 1543.[6]

Les ruïnes, les quals són en part submergides sota el mar, van ser declarades Monument Nacional de Veneçuela el 1979.[7] En els 1950s i 1960s l'àrea va ser examinada per Josep Maria Cruxent qui va publicar treballs com Nueva Cádiz, testimonio de piedra (1955) i Cubagua y el poblamiento oriental de Venezuela en los comienzos (1961). El Museu de Nueva Cádiz a La Asunción conté relíquies desenterrades en aquest lloc.

El 2015, el director venezolà Jorge Thielen Armand va fer el documental «Flor de la Mar» sobre les ruïnes de Nueva Cádiz a Cubagua.[8]

ReferènciesModifica

  1. José Javier Esparza. La cruzada del océano: La gran aventura de la conquista de América. La Esfera de los Libros, 101. ISBN 978-84-9060-282-9. 
  2. Floyd, Troy. The Columbus Dynasty in the Caribbean, 1492-1526. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1973, p. 205,208. 
  3. G., Jiménez Graziani Jiménez. La esclavitud indígena en Venezuela, siglo XVI. Fuentes para la Historia Colonial de Venezuela, 1986. ISBN 978-980-222-001-4 [Consulta: 9 juny 2011]. 
  4. Memorias de la Conferencia Geológica Del Caribe, 1972. 
  5. Irving Rouse; José María Cruxent Venezuelan Archaeology. Yale University Press, 1963. 
  6. Raub, Kevin. Venezuela. Lonely Planet, 1 agost 2010, p. 203. ISBN 978-1-74179-158-7 [Consulta: 9 juny 2011]. 
  7. Simón, Pedro. Noticias historiales de Venezuela. Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1992, p. 167–. ISBN 978-980-276-208-8 [Consulta: 9 juny 2011]. 
  8. «Flor de la Mar: una historia de abandono» (en castellà). Revista Endémico. [Consulta: 23 setembre 2018].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nueva Cádiz
  • Otte, E. Las perlas del Caribe: Nueva Cádiz de Cubagua. Caracas: Fundación John Boulton, 1977. ISBN 84-399-6754-3.  (castellà)
  • Romero, Aldemaro «Death and Taxes: the Case of the Depletion of Pearl Oyster Beds in Sixteenth-Century Venezuela». Conservation Biology, 17, 4, 2003, pàg. 1013–1023. DOI: 10.1046/j.1523-1739.2003.01406.x.