Nusrat Fateh Ali Khan
Nusrat Fateh Ali Khan (Punjab, 1948 – Londres, Anglaterra, 16 d'agost de 1997) fou un cantant i músic pakistanès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1948 Faisalabad (Pakistan) |
| Mort | 16 agost 1997 (48 anys) Londres |
| Causa de mort | Causes naturals (Aturada cardiorespiratòria ) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, pedagog musical, storyteller (en)  , compositor, músic, artista d'estudi |
| Activitat | 1965 – |
| Gènere | Qawwali i gazal |
| Instrument | Harmònium i veu |
| Segell discogràfic | Real World Records Virgin EMI Oriental Star Agencies (en) |
| Família | |
| Pare | Fateh Ali Khan (en) |
| Germans | Farrukh Fateh Ali Khan |
Premis | |
        | |
Era membre d'una família que cultivava de feia segles la música qawwali, pròpia de la cultura religiosa sufí.[1] La voluntat del seu pare era que estudiés Medicina, però en morir el 1964 Fateh Ali Khan va seguir la tradició familiar i s'integrà en un grup musical format per cantants i instrumentistes de taula i harmònium.
Va créixer en aquest ambient i en l'ambient del culte sufí i el 1979, quan va visitar el mausoleu d'Hazrat Khwaja Mo’inuddin, el primer sant sufí que va arribar a l'Índia a la recerca de prosèlits, es va sentir especialment imbuït d'una missió especial, la de donar a conèixer aquella música pel món. A partir de llavors es convertí en cantant solista: accentuà els elements rítmics d'aquella música i potencià l'abandonisme i la vocalització, assolint uns efectes que ràpidament van arrelar als mitjans juvenils asiàtics.
Als anys 80 la seva popularitat va traspassar aquell continent i va arribar a Occident a través de Peter Gabriel, el seu principal patrocinador, qui el va presentar com la veu suprema de l'art místic. Les seves gires s'ampliaren i actuava tant en solitari com en combinació amb altres grups, per exemple Massive Attack i Billy Sagoo, amb qui va enregistrar temes de gran difusió. També va treballar amb el guitarrista i productor Michael Brooks i, junt amb Eddie Vedder, va cantar a les bandes sonores de films com ara Pena de Mort, L'última temptació de Crist i La reina dels bandits.
Solia dir que «nosaltres no cantem, només posem la veu perquè tots junts, músics i oients, ens fonguem amb déu». El seu grup musical incloïa el seu germà menor Farakh i el seu cosí Mujahid Mubarak Alí Khan.
Va morir en un hospital londinenc víctima d'una malaltia pulmonar. La notícia de la seva mort va causar consternació tant als mitjans sufís com al món de l'art en general. Al Pakistan, on fou anunciada pel mateix president de la república, va produir una gran manifestació popular de dol.
ReferènciesModifica
- ↑ Bossy, Michel-Andre; Brothers, Thomas; McEnroe, John C. Artists, Writers, and Musicians (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2001, p. 105. ISBN 1573561541.
BibliografiaModifica
- Enciclopèdia Espasa, suplement 1997-1998, pag. 158