Nusrat Fateh Ali Khan
Nusrat Fateh Ali Khan (Punjab, 1948 – Londres, Anglaterra, 16 d'agost de 1997) fou un cantant i músic pakistanès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1948  Faisalabad (Pakistan) |
| Mort | 16 agost 1997 (48 anys) Londres |
| Causa de mort | Causes naturals (Aturada cardiorespiratòria ) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant, músic, compositor, pedagog musical, storyteller (en)  i artista d'estudi |
| Activitat | 1965 – |
| Gènere | Qawwali i gazal |
| Instrument | Harmònium i veu |
| Segell discogràfic | Real World Records (en) Virgin EMI Oriental Star Agencies (en) |
| Família | |
| Pare | Fateh Ali Khan (en) |
| Germans | Farrukh Fateh Ali Khan |
Premis | |
      | |
Era membre d'una família que cultivava de feia segles la música qawwali, pròpia de la cultura religiosa sufí,[1] i la voluntat del seu pare era que estudiés Medicina, però en morir aquest el 1964, seguí en el si de la família i s'integrà en un grup musical format per cantants i instrumentistes de taula i harmoni.
Va créixer en aquest ambient i en l'ambient del culte sufí i el 1979 se sentí especialment imbuït d'una especial missió, la d'espargir aquella música pel món, quan visità el mausoleu d'Hazrat Khwaja Mo’inuddin, el primer sant sufí que arribà a l'Índia a la recerca de prosèlits. A partir de llavors es convertí en cantant solista: accentuà els elements rítmics d'aquella música i potencià l'abandonisme i la vocalització, assolint uns efectes que ràpidament arrelaren en els mitjans juvenils asiàtics.
En els anys 80 la seva popularitat va ultrapassar aquell continent i arribà a Occident a través de Peter Gabriel, el seu principal patrocinador, presentant-lo com la veu suprema de l'art místic. Les seves gires s'ampliaren i actuava tant en solitari com combinant-se amb altres grups, per exemple Massive Attak i Billy Sagoo, amb els quals enregistrà peces de gran difusió, i treballà així mateix amb el guitarrista i productor Michale Brooks i, junt amb Eddie Vedder; oferí la seva veu per a les bandes sonores de films com Pena de Mort, L'última temptació de Crist i La reina dels bandits.
Solia dir que «nosaltres no cantem, només posem la veu perquè tots junts, músics i oients, ens fonguem amb déu». El seu grup propi musical incloïa el seu germà menor Farakh i el seu cosí Mujahid Mubarak Alí Khan.
Aquest líder musicoreligiós morí en un hospital londinenc víctima d'una malaltia pulmonar. La notícia de la seva mort causà consternació no solament en els mitjans sufís, sinó en el món de l'art en general i al Pakistan, on fou anunciada pel mateix president de la república i produí una gran manifestació popular de dol.
ReferènciesModifica
- ↑ Bossy, Michel-Andre; Brothers, Thomas; McEnroe, John C. Artists, Writers, and Musicians (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2001, p. 105. ISBN 1573561541.
BibliografiaModifica
- Enciclopèdia Espasa, suplement 1997-1998, pag. 158