Nusrat al-Din Abu Bakr
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam). Va succeir el seu oncle Kizil Arslan Uthman però enfrontat al seu germanastre Kutlug Inandj que dominava el Djibal i el va conservar uns anys com atabeg i després com a governador khwarizm (si bé el poder efectiu va passar als ghulams pahlawanites i les ciutats van caure en mans del califa abbàssida al-Nasir).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XII  Tabriz |
| Mort | 1210 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
Va prendre possessió immediata dels territoris familiars a l'Arran i l'Azerbaidjan que el seu oncle havia conservat, mentre deixava al seu parent Kutlug Inandj que s'enfrontava a Toghrul ibn Arslanshah pel Djibal. Toghrul va derrotar a Kutlug i al seu germà Amir-i Amiran.
Els dos derrotats que havien perdut quasi tot el Djabal, van intentar combatre contra Abu Bakr i foren derrotats el 1193. Kutlug Inandj va fugir al Djabal on va aconseguir finalment eliminar a Toghrul amb el suport del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad les tropes del qual van matar el sultà durant la seva segona incursió el 1194. Kutlug va rebre el territori del Djabal com a feudatari del Khwarizmshah però algun temps després fou assassinat pels general corasmi Miadjuk.
Per la seva banda Amir-i Amiran es va enfrontar altre cop a Abu Bakr ara amb el suport del xirvanxah i de la reina Tamara de Geòrgia, i va obtenir la victòria prop de Gandja, però Abu Bakr va poder fugir cap a Naxçıvan. Amir-i Amiran va morir al cap de poc i Gandja es va sotmetre llavors altra vegada a Abu Bakr.
Ara era el moment de retornar al Jibal (Mèdia) on la influència de la seva família havia quedat reduïda a Hamadan governada pel seu germà Muzaffar al-Din Uzbeg; llavors els georgians es van apoderar d'Ani (1199) i l'atabeg va donar suport al primer marit de Tamara Giorgi Bogolyubskii (1200) en el seu intent de retornar a Geòrgia (el matrimoni havia estat anul·lat), però fou decisivament derrotat quan marxava per Shirwan, i Samkur (Chamkor) i Gandja van haver de reconèixer la sobirania georgiana.
Abu Bakr va fer un tractat amb Geòrgia i es va casar amb una princesa georgiana, però això no va impedir que els georgians ocupessin Dvin el 1202/1203. Un atac de l'atabeg ahmadílida Ala al-Din Karba de Maragha en aliança amb Muzaffar al-Din Gokburi d'Irbil va poder ser rebutjar amb l'ajut del mameluc (ghulam) Aydogmes o Aytogmes, senyor del Jibal (1203/1204 -1211/1212) que havia estat un dels mamelucs de Muhammad Pahlawan (pahlawabnites). La derrota d'Ala al-Din va suposar la pèrdua de Maragha i el virtual final de la dinastia, els territoris de la qual, excepte un petit reducte, havia passat a mans de Nusrat al-Din Abu Bakr el 1207.
Les incursions georgianes eren cada vegada més importants, i fins i tot van ocupar i saquejar Ardabil (1210, en revenja per un atac de l'emir d'Ardabil a Ani) i van atacar Tabriz i tot el nord de l'Iran fins a Gurgan. L'atabeg va compensar aquestos desastres amb la conquesta de Maragha (1207) que fou deixada en mans d'un menor de la dinastia ahmadílida, com a vassall.
Va morir el 1210 i el va succeir el seu germà Muzaffar al-Din Uzbeg.