La llengua nuxálk (també anomenada bella coola) és una llengua salish parlada als voltants de la ciutat de Bella Coola, a la Colúmbia Britànica (Canadà), per 20 o 30 parlants, tots ells d'edat avançada, de la tribu nuxálks.

Infotaula de llenguaNuxálk
Altres nomsbella coola
Tipusllengua, llengua viva i llengua críticament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants20[1]
Autòcton deColúmbia Britànica
EstatCanadà
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües salish Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sal
ISO 639-3blc
Glottologbell1243 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere66-EAA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueblc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1525 Modifica el valor a Wikidata
IETFblc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1676 Modifica el valor a Wikidata

Malgrat que el nombre de parlants amb uns mínims coneixements de nuxalk no ha fet més que minvar, l'idioma és per primer cop ensenyat al sistema escolar provincial i a Acwsalcta ("lloc d'aprenentatge"), l'escola de la Nuxálk Nation. Si hom arriba a l'11é curs s'atansa la qualificació de bilingüe per tal d'entrar a les principals universitats de la Colúmbia Britànica.

SonsModifica

ConsonantsModifica

Les 28 consonants del nuxálk:

  Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glottal
  central lateral   palatal·litat labial·litzat pla labial·litzat  
Oclusiva aspirada     kʲʰ kʷʰ qʷʰ ʔ
ejectiva     kʼʲ kʼʷ qʼʷ  
Africada aspirada   ʦʰ              
ejectiva   ʦʼ tɬʼ            
Fricativa   s ɬ   χ χʷ (h)
Sonora   m n l j   w      

VocalsModifica

  Frontal Central Trasera
Alta i   u
Baixa   a  

Síl·labesModifica

El concepte mateix de síl·laba és discutit per la llengua nuxálk pel fet de permetre tot un seguit de consonants sense l'aparició de cap vocal o consonant sonora. És aquest un tret compartit per les llengües salish. Així, tenim els següents mots que contenen només consonants:

xłp̓x̣ʷłtłpłłskʷc̓
[xɬpʼχʷɬtʰɬpʰɬːskʷʰʦʼ]
Ell/a havia tingut una planta "bunchberry".
(Nater 1984, citat en Bagemihl 1991: 16)

D'altres exemples són:

  • [pʰs] Forma, motle
  • [pʼs] Girar
  • [pʼχʷɬtʰ] Bunchberry
  • [qʼtʰ] Anar a la costa
  • [qʷʰtʰ] Tort
  • [skʷʰpʰ] Saliva
  • [spʰs] Vent del nord-est
  • [sʦʼqʰ] Engreixar un animal
  • [sʦʼqʰʦʰtʰx] Això és el greix del meu animal escampat
  • [sxs] Segell de greix
  • [ʦʰkʰtʰskʷʰʦʰ] Ell/a va arribar
  • [tʰʦʰ] Xiquet
  • [tʰɬ] Fort
  • [tɬʼpʰ] Tallar amb tisores

Els lingüistes no estan d'acord en com comptar les síl·labes d'aquestes paraules, en què constitueix el nucli de la síl·laba i, fins i tot, si el concepte de síl·laba és aplicable al nuxálk.

Alguns separen les síl·labes d'acord amb les consonants oclusives que les separarien, mentre d'altres les congrien. Per exemple, en un començament /tɬ/ "Fort" sembla una sola síl·laba amb /ɬ/ com a nucli. Però [tʰʦʰ] "Xiquet" (fonèmicament /tʦ/) pot ser considerat com a format per una o dues síl·labes (/t.ʦ/). Si hom n'hi veu només una, llavors /ʦ/ seria un nucli inusual, amb /t/ com a síl·laba inicial; si, en canvi, hom n'hi veu dos, tant /t/ com /ʦ/ en serien els nuclis.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Bruce Bagemihl «Syllable structure in Bella Coola». Proceedings of the New England Linguistics Society, 21, 1991, pàg. 16-30.
  • Bruce Bagemihl «Syllable structure in Bella Coola». Linguistic Inquiry, 22, 1991, pàg. 589-646.
  • Bruce Bagemihl (1998). Maximality in Bella Coola (Nuxalk). In E. Czaykowska-Higgins & M. D. Kinkade (Eds.), Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives (pp. 71-98). Berlin: Mouton de Gruyter.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders «Lexical suffix copying in Bella Coola». Glossa, 7, 1973, pàg. 231-252.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders «Bella Coola nominal deixis». Language, 51, 1975, pàg. 845-858.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders «Bella Coola deictic roots». International Journal of American Linguistics, 42, 1976, pàg. 319-330.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders (1978). Bella Coola syntax. In E.-D. Cook & J. Kaye (Eds.), Linguistic studies of native Canada (pp. 37-66). Vancouver: University of British Columbia.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders «Bella Coola phonology». Lingua, 49, 1979, pàg. 169-187.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders (1980). Bella Coola texts. British Columbia Provincial Museum heritage record (No. 10). Victoria: British Columbia Provincial Museum. ISBN 0-7718-8206-8.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders (1997). A grammar of Bella Coola. University of Montana occasional papers in linguistics (No. 13). Missoula, MT: University of Montana. ISBN 1-8797-6313-3.
  • Forrest, Linda. (1994). The de-transitive clause in Bella Coola: Passive vs inverse. In T. Givón (Ed.), Voice and inversion (pp. 147-168). Amsterdam: Benjamins.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Montler, Timothy. (2004-2005). (Handouts on Salishan language family).
  • Nater, Hank F. (1977). Stem list of the Bella Coola language. Lisse: Peter de Ridder.
  • Nater, Hank F. (1984). The Bella Coola language. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 92). Ottawa: National Museums of Canada.
  • Nater, Hank F. (1990). A concise Nuxalk-English dictionary. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 115). Hull, Quebec: Canadian Museum of Civilization. ISBN 0-6601-0798-8.
  • Newman, Stanley. (1947). Bella Coola I: Phonology. International Journal of American Linguistics, 13, 129-134.
  • Newman, Stanley. (1969). Bella Coola grammatical processes and form classes. International Journal of American Linguistics, 35, 175-179.
  • Newman, Stanley. (1969). Bella Coola paradigms. International Journal of American Linguistics, 37, 299-306.
  • Newman, Stanley. (1971). Bella Coola reduplication. International Journal of American Linguistics, 37, 34-38.
  • Newman, Stanley. (1974). Language retention and diffusion in Bella Coola. Language in Society, 3, 201-214.
  • Newman, Stanley. (1976). Salish and Bella Coola prefixes. International Journal of American Linguistics, 42, 228-242.
  • Newman, Stanley. (1989). Lexical morphemes in Bella Coola. In M. R. Key & H. Hoenigswald (Eds.), General and Amerindian ethnolinguistics: In remembrance of Stanley Newman (pp. 289-301). Contributions to the sociology of language (No. 55). Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 0-8992-5519-1.

Enllaços externsModifica