Nuxalk

La llengua nuxalk (també anomenada bella coola) és una llengua salish parlada als voltants de la ciutat de Bella Coola, a la Colúmbia Britànica (Canadà), per 20 o 30 parlants, tots ells d'edat avançada, de la tribu nuxalks.

Nuxalk

Altres noms	bella coola
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	20
Autòcton de	Colúmbia Britànica
Estat	Canadà
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües salish
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-2	sal
ISO 639-3	blc
Glottolog	bell1243
Linguasphere	66-EAA-a
Ethnologue	blc
UNESCO	1525
IETF	blc
Endangered languages	1676

Malgrat que el nombre de parlants amb uns mínims coneixements de nuxalk no ha fet més que minvar, l'idioma és per primer cop ensenyat al sistema escolar provincial i a Acwsalcta ("lloc d'aprenentatge"), l'escola de la Nuxálk Nation. Si hom arriba a l'11è curs s'atansa la qualificació de bilingüe per tal d'entrar a les principals universitats de la Colúmbia Britànica.

Sons

Consonants

Les 29 consonants del nuxalk:

		Bilabial	Alveolar		Palatal	Velar		Uvular		Glottal
			central	lateral		palatal·litat	labial·litzat	pla	labial·litzat
Oclusiva	aspirada	pʰ	tʰ			kʲʰ	kʷʰ	qʰ	qʷʰ	ʔ
	ejectiva	pʼ	tʼ			kʼʲ	kʼʷ	qʼ	qʼʷ
Africada	aspirada		ʦʰ	tɬʰ
	ejectiva		ʦʼ	tɬʼ
Fricativa			s	ɬ		xʲ	xʷ	χ	χʷ	(h)
Sonora		m	n	l	j		w

Vocals

	Frontal	Central	Trasera
Alta	i		u
Baixa		a

Síl·labes

El concepte mateix de síl·laba és discutit per la llengua nuxak pel fet de permetre tot un seguit de consonants sense l'aparició de cap vocal o consonant sonora. És aquest un tret compartit per les llengües salish. Així, tenim els següents mots que contenen només consonants:

xłp̓x̣ʷłtłpłłskʷc̓

[xɬpʼχʷɬtʰɬpʰɬːskʷʰʦʼ]

Ell/a havia tingut una planta "bunchberry".

(Nater 1984, citat en Bagemihl 1991: 16)

D'altres exemples són:

• [pʰs] Forma, motle
• [pʼs] Girar
• [pʼχʷɬtʰ] Bunchberry
• [qʼtʰ] Anar a la costa
• [qʷʰtʰ] Tort
• [skʷʰpʰ] Saliva
• [spʰs] Vent del nord-est
• [sʦʼqʰ] Engreixar un animal
• [sʦʼqʰʦʰtʰx] Això és el greix del meu animal escampat
• [sxs] Segell de greix
• [ʦʰkʰtʰskʷʰʦʰ] Ell/a va arribar
• [tʰʦʰ] Xiquet
• [tʰɬ] Fort
• [tɬʼpʰ] Tallar amb tisores

Els lingüistes no estan d'acord en com comptar les síl·labes d'aquestes paraules, en què constitueix el nucli de la síl·laba i, fins i tot, si el concepte de síl·laba és aplicable al nuxalk.

Alguns separen les síl·labes d'acord amb les consonants oclusives que les separarien, mentre d'altres les congrien. Per exemple, en un començament /tɬ/ "Fort" sembla una sola síl·laba amb /ɬ/ com a nucli. Però [tʰʦʰ] "Xiquet" (fonèticament /tʦ/) pot ser considerat com a format per una o dues síl·labes (/t.ʦ/). Si hom n'hi veu només una, llavors /ʦ/ seria un nucli inusual, amb /t/ com a síl·laba inicial; si, en canvi, hom n'hi veu dos, tant /t/ com /ʦ/ en serien els nuclis.

Bibliografia

• Bruce Bagemihl «Syllable structure in Bella Coola». Proceedings of the New England Linguistics Society, 21, 1991, pàg. 16-30.
• Bruce Bagemihl «Syllable structure in Bella Coola». Linguistic Inquiry, 22, 1991, pàg. 589-646.
• Bruce Bagemihl (1998). Maximality in Bella Coola (Nuxalk). In E. Czaykowska-Higgins & M. D. Kinkade (Eds.), Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives (pp. 71-98). Berlin: Mouton de Gruyter.
• Philip W. Davis & Ross Saunders «Lexical suffix copying in Bella Coola». Glossa, 7, 1973, pàg. 231-252.
• Philip W. Davis & Ross Saunders «Bella Coola nominal deixis». Language, 51, 1975, pàg. 845-858.
• Philip W. Davis & Ross Saunders «Bella Coola deictic roots». International Journal of American Linguistics, 42, 1976, pàg. 319-330.
• Philip W. Davis & Ross Saunders (1978). Bella Coola syntax. In E.-D. Cook & J. Kaye (Eds.), Linguistic studies of native Canada (pp. 37-66). Vancouver: University of British Columbia.
• Philip W. Davis & Ross Saunders «Bella Coola phonology». Lingua, 49, 1979, pàg. 169-187.
• Philip W. Davis & Ross Saunders (1980). Bella Coola texts. British Columbia Provincial Museum heritage record (No. 10). Victoria: British Columbia Provincial Museum. ISBN 0-7718-8206-8.
• Philip W. Davis & Ross Saunders (1997). A grammar of Bella Coola. University of Montana occasional papers in linguistics (No. 13). Missoula, MT: University of Montana. ISBN 1-8797-6313-3.
• Forrest, Linda. (1994). The de-transitive clause in Bella Coola: Passive vs inverse. In T. Givón (Ed.), Voice and inversion (pp. 147-168). Amsterdam: Benjamins.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Montler, Timothy. (2004-2005). (Handouts on Salishan language family).
• Nater, Hank F. (1977). Stem list of the Bella Coola language. Lisse: Peter de Ridder.
• Nater, Hank F. (1984). The Bella Coola language. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 92). Ottawa: National Museums of Canada.
• Nater, Hank F. (1990). A concise Nuxalk-English dictionary. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 115). Hull, Quebec: Canadian Museum of Civilization. ISBN 0-6601-0798-8.
• Newman, Stanley. (1947). Bella Coola I: Phonology. International Journal of American Linguistics, 13, 129-134.
• Newman, Stanley. (1969). Bella Coola grammatical processes and form classes. International Journal of American Linguistics, 35, 175-179.
• Newman, Stanley. (1969). Bella Coola paradigms. International Journal of American Linguistics, 37, 299-306.
• Newman, Stanley. (1971). Bella Coola reduplication. International Journal of American Linguistics, 37, 34-38.
• Newman, Stanley. (1974). Language retention and diffusion in Bella Coola. Language in Society, 3, 201-214.
• Newman, Stanley. (1976). Salish and Bella Coola prefixes. International Journal of American Linguistics, 42, 228-242.
• Newman, Stanley. (1989). Lexical morphemes in Bella Coola. In M. R. Key & H. Hoenigswald (Eds.), General and Amerindian ethnolinguistics: In remembrance of Stanley Newman (pp. 289-301). Contributions to the sociology of language (No. 55). Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 0-8992-5519-1.

Enllaços externs

• (anglès) Entrada a l'Ethnologue
• (anglès) Pàgina sobre el nuxálk
• (anglès) Bibliografia sobre el nuxálk
• (anglès) Pàgina del Rosetta Project Arxivat 2007-10-13 a Wayback Machine.
• (anglès) Fonologia a Languagegeek