L'OSSA Stiletto, coneguda també com a Moto-Cross o Scrambler i comercialitzada al mercat anglosaxó inicialment com a Avenger, fou un model de motocicleta de motocròs fabricat per OSSA entre 1967 i 1973. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en tres cilindrades (175, 230 i 250 cc), totes elles amb les mateixes característiques generals: motor de dos tempsmonocilíndric refrigerat per aire, bastidor de doble bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.
Entre 1964 i 1972, OSSA produí els models 175Sport i 175SE de carretera, algunes unitats dels quals varen ser adaptades al fora d'asfalt. Però fou el 1967 quan OSSA entrà amb força dins aquest el sector de mercat, aleshores força puixant, amb el llançament simultani de tres models específics per a cadascuna de les tres modalitats de moda: la Trial, la Todo Terreno per a l'enduro (aleshores denominat "Tot Terreny") i la Moto-Cross o Scrambler.[1] Tots tres models partien de la mateixa base i eren estèticament molt semblants, per bé que amb els anys s'anaren distanciant considerablement. Cal dir que per al desenvolupament del model de trial, OSSA fitxà Mick Andrews, iniciant així la reeixida transformació d'aquesta moto en la futura Mick Andrews Replica.[2]
Aviat, tots tres models varen anar patint canvis de denominació: la Trial s'anomenà inicialment Penine al mercat anglosaxó i Pluma a l'espanyol; la Todo Terreno passà a anomenar-se Pioneer i Enduro a ambdós mercats, i la Moto-Cross, Avenger i Scrambler respectivament.[3] La Scrambler s'anomenà Stiletto a finals del mateix 1967, quan se n'inicià l'exportació al mercat nord-americà,[4] i aquest fou el nom definitiu que adoptà el model arreu del món d'ençà de 1969, quan n'aparegué la versió de 250 cc.[5]
De la Stiletto se'n vengueren milers d'unitats i participà amb èxit en competicions internacionals, pilotada entre d'altres per Gaston Rahier (anys abans d'esdevenir Campió del món amb Suzuki), el també belga François Minne i Mick Andrews.[6] Als Estats Units, pilots com ara Dick Mann i Rex Staten van obtenir nombrosos èxits en curses nacionals amb aquest model. Finalment, després d'uns anys de no evolucionar gaire el seu model de motocròs, OSSA el substituí per un de molt innovador al qual anomenà Phantom i presentà durant el Saló de l'Automòbil de Barcelona de 1973, per bé que no el començà a comercialitzar fins al 1974.[7]
La Stiletto de 1971 incorporava un nou canvi de 5 velocitats i una corba de potència polivalent. La posició del selló era baixa, però compensada amb la del manillar i estreps. El xassís, molt manejable, es complementava amb unes bones suspensions i forquilles Betor.[15] D'aquest model se'n llançaren dues versions: l'habitual per a motocròs, coneguda com a "MX" (i de vegades "AS") i una d'especial per a les típiques curses de desert nord-americanes, coneguda com a "TT".
↑Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 80. ISBN 84-920886-5-6.
↑«Mundo OSSA» (en castellà). pistonbrew.blogspot.fr, 13-01-2016. [Consulta: 5 juny 2017].
↑Linati Bigas, Alejandro. «Máquinas». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 48. ISBN 84-315-12210.
↑«Características - Moto-Cross» (JPG: Fullet original de 1968 escanejat) (en castellà). motoguapa.com. OSSA, 1968. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015. [Consulta: 5 juny 2017].
↑«Características - Moto-Cross» (JPG: Fullet original de 1969 escanejat) (en castellà). motoguapa.com. OSSA, 1969. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015. [Consulta: 5 juny 2017].
↑«OSSA 250 Stiletto» (JPG: Revista Cycle Guide Annual de finals de 1970 escanejada) (en anglès). ossa.2y.net. Cycle Guide Annual, 1970. [Consulta: 5 juny 2017].
↑«OSSA Stiletto TT» (JPG: Revista americana de 1972 escanejada) (en anglès). ossa.2y.net. Cycle Guide Annual, 1972. [Consulta: 5 juny 2017].