Obra del Cançoner Popular de Catalunya

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) va ser una institució dirigida per Francesc Pujol, de l'Orfeó Català, i creada amb l'objectiu de promoure la cerca i recollida de literatura i música popular dels Països Catalans. Els materials trobats eren posteriorment destriats, estudiats i publicats.[1][2][3]

Infotaula d'organitzacióObra del Cançoner Popular de Catalunya
Dades
Tipusinstitució Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1922
Gerent/directorFrancesc Pujol

Història

modifica

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya va ser fundada a Barcelona l'any 1922, gràcies a una donació de Concepció Rabell de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert, i es va mantenir activa fins al 1936, quan la Guerra Civil espanyola va interrompre la seva tasca. Gràcies a les aportacions de molts estudiosos, així com a concursos i un treball de camp sistemàtic i exhaustiu, reuní una col·lecció de materials que l'any de la seva aturada ja superava els 40.000 documents[1]

Als seus inicis, el director i els responsables de l'entitat es trobaven sobrecarregats amb la feina que els suposava, així que l'any 1924 es va organitzar una "oficina" de l'Obra, per tal que dos nous treballadors ajudessin en l'elaboració de fitxes dels materials recollits. Aquests dos nous integrats eren Baltasar Samper, qui va entrar amb el càrrec d'expert en música, i Josep Mª Casas, com a expert en llengua i literatura.[4]

Missions de Recerca

modifica

L'1 d'agost de 1924, Baltasar Samper juntament amb el seu amic l'escriptor Miquel Ferrà, van signar l'Ordenació de Missions del Cançoner Popular de Catalunya. Aquest document implicava l'encomanament de missions de recerca de cançons populars arreu dels Països Catalans, cada una de les quals havia de comptar amb els següents apartats: tonada musical, lletra, complements folklòrics, la impressió fonogràfica de les cançons i una fotografia dels cantaires.[4]

El 4 d'agost de 1924 Samper i Ferrà partiren a Mallorca per a dur a terme la primera de nombroses missions, la majoria de les quals van ser realitzades pel mateix Baltasar Samper així com la poetessa Palmira Jaquetti en col·laboració amb altres intel·lectuals com el propi Miquel Ferrà, Maria Carbó, Enric D'Aoust, Mercè Porta, etc.[4][5]

A mitjans de juliol de 1929, l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va posar en carretera a Joan Amades i Joan Tomàs amb l'objectiu de recollir cançons i melodies populars a la Noguera, la Ribera del Segre, la Ribera del Sió, la Segarra i el Solsonès. El dia 10 d'agost van visitar Solsona amb la intenció de conèixer el vell flabiolaire, conegut popularment amb el nom de "El Perdigot".[6]

Missions de recerca de Palmira Jaquetti per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya[5]
Data d'inici Data de termini Qui Lloc Altres dades
09/07/1925 03/09/1925 Palmira Jaquetti i Maria Carbó Seu d'Urgell, Pallars i Aran Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 6.
02/07/1926 02/07/1926 Palmira Jaquetti i Maria Carbó Pallars i Conca de Tremp Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 7.
01/01/1927 09/01/1927 Palmira Jaquetti i Maria Carbó Sant Feliu de Guíxols Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 7.
27/06/1927 31/08/1927 Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust Pallars i Ribagorça Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 7.
25/12/1927 28/12/1927 Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust Torroella de Montgrí i l'Estartit Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 9.
01/07/1928 19/08/1928 Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust Pallars Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 9.
23/12/1928 02/01/1929 Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust Torroella de Montgrí, Verges, Pals i l'Escala Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 10.
29/06/1929 04/09/1929 Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust Ribagorça Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 11.
24/12/1929 30/12/1929 Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust L'Escala Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 12.
29/08/1930 21/09/1930 Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust Verges i Rodalia Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 14.
27/06/1931 27/08/1933 Palmira Jaquetti i Maria Carbó Ribagorça i Pallars Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 14.
27/08/1933 23/09/1933 Palmira Jaquetti i Mercè Porta Tregurà i Setcases Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 16.
21/06/1934 18/07/1934 Palmira Jaquetti i Mercè Porta Molló, Prats de Molló i Pardines Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 16.
1936 1937 Palmira Jaquetti Hospital de Sant Pau i Tona Dins Josep Massot i Muntaner. Noves aportacions a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya
07/1940 i altres dates Palmira Jaquetti Setcases, Manyanet i Anglès i Vall d'Aran Dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 20.
modifica

El mes de desembre de l'any 1938 es va imprimir a Barcelona el primer volum del Cançoner Popular Català. Desgraciadament, aquest volum no va arribar a veure la llum aquest any, ja que poc després les tropes de Franco van ocupar Catalunya. Degut en això, molts llibres, inclòs el propi Cançoner no es van arribar a publicar, i va ser convertit en pasta de paper per les noves autoritats franquistes. Tot i així, anys després de la mort de Franco, Publicacions de l'Abadia de Montserrat va poder reeditar el llibre per a una segona edició, que es va publicar l'any 1983.[7]

Localització actual dels documents

modifica

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a més de cançons, també conté rondalles, refranys, danses i entremesos, entre d'altres. Els originals d'aquest fons, on té un paper destacat el cançoner medieval, són dipositats des de 1990 a l'Abadia de Montserrat. La catalogació es realitza des del seu inici l'any 1997 al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[8] També es pot consultar el fons microfilmat a la Biblioteca de Catalunya.[9]

Pel que fa a les missions, actualment trobem les memòries, així com molts altres documents relacionats, publicats per l'Abadia de Montserrat.[10]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Obra del Cançoner Popular de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cançoner tradicional». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].
  3. «L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya». Anna Gudayol i Anna Nicolau, 16-07-2013. [Consulta: 16 juny 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 Samper, Baltasar. Estudis sobre la Cançó popular, p. 7-12. 
  5. 5,0 5,1 «Reculls i missions» (en català). [Consulta: 15 juny 2020].
  6. Fontelles-Ramonet, Albert «L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El desengany de Joan Amades i Joan Tomàs amb el vell flabiolaire de Solsona.». Catàleg de l'exposició "Solsona viu la festa". Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i Agrupació de Geganters., 2020.
  7. Bohigas, Pere. Cançoner Popular Català, volum 1. L'Abadia de Montserrat, p. 5-6. 
  8. Continua la catalogació de "L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya". Departament de Cultura
  9. Inventari del fons microfilmat   PDF
  10. «Publicacions de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya». Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 19 juny 2020].

Bibliografia

modifica
Articles

Llibres

Enllaços externs

modifica