Les oques són ocells de grans dimensions que pertanyen a la família dels anàtids (Anatidae) dins la subfamília dels anserins (Anserinae). S'ha considerat que formen la tribu Anserini, però estudis genètics recents situen també dins aquesta tribu els cignes dels gèneres Cygnus i Coscoroba, i també altres ocells no coneguts com a oques, com els del gènere Malacorhynchus.[1] No obstant això, moltes espècies de l'ordre Anseriformes, sobretot si tenen una grandària intermèdia entre els cignes i els ànecs, poden ser denominades "oca", encara que no estiguen classificades ni a la mateixa tribu, ni a la mateixa subfamília, ni encara a la mateixa família. Això l'oca egípcia (Alopochen aegyptiacus), classificada a la subfamília dels tadornins (Tadorninae), l'oca esperonada (Plectropterus gambensis), classificada als plectropterins (Plectropterinae), l'oca garsera (Anseranas semipalmata), classificada a la família dels anseranàtids (Anseranatidae) i altres. En aquest article però, ens referim a aquelles espècies de la tribu Anserini, conegudes vulgarment com a oques.

Infotaula de nom comúOca
Nom comú sense valor taxonòmic
Organismes amb aquest nom

Descripció

modifica

De color variable, són aus entre mitjanes i grans, però més petites que els cignes i amb el coll més curt. Les potes, moderadament llargues, i situades prou al centre del cos, els fan bons caminants, amb capacitat per córrer. Escàs dimorfisme sexual.

Hàbits

modifica

Les oques confinades a l'Hemisferi Nord són voladores poderoses, i algunes realitzen migracions regulars de milers de kilòmetres. Desenvolupen una conducta d'ostentació mútua abans de la còpula i són monògames, vivint en parella durant tot l'any. No obstant això, al revés que altres animals monògams, són territorials únicament durant la curta estació de cria. Són hervíbores.

 
Grup de set oques domèstiques

Llista d'oques

modifica
 
Anser anser
 
Chen canagica

Hi ha quatre gèneres coneguts vulgarment com a oques a la tribu Anatini.

Influències en la cultura

modifica

Han estat domesticades des de l'antiguitat i és molt conegut l'episodi narrat per Titus Livi sobre el fet que els crits de les oques alertaren als romans de l'intent nocturn d'atac del Capitoli per part dels gals l'any 390 aC.

El joc de l'oca va aparèixer a finals del segle xv a itàlia, inspirat de jocs practicats a l'Orient Mitjà i Àsia.[2] Va esdevenir molt popular entre la noblesa i així Francesc de Mèdici, en va enviar un exemplar a Felip II d'Espanya a mitjans del segle xvi.[3]

Com en altres anàtides se n'obté el fetge gras a base de provocar la hipertròfia del fetge amb una alimentació forçada a través d'introduir pel coll blat de moro amb un embut i impossibilitant el seu moviment de l'animal. Aquest procés s'anomena gavage en francès i és objecte de crítica pels defensors dels animals.

Referències

modifica
  1. Cladograma basat en els estudis de Burgarella et al. Rev. 16-03-2011
  2. «Grand Jeu de l'Oie». Museu del Joguet de Catalunya, s.d. Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: 1r gener 2017].
  3. Aleff, H. Peter. «Introduction». A: The Royal Game of the Goose Its History and Rules of Play (en anglès), 1982-2015. 

Vegeu també

modifica