Occità llemosí

dialecte de l'occità septentrional

El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema. Des del punt de vista dialectal el llemosí és un dialecte septentrional de l'occità. El dialecte alvernès, també un dialecte septentrional, és més proper al llemosí que el llenguadocià (occità estàndard).

Infotaula de llenguaLlemosí
Lemosin Modifica el valor a Wikidata
Tipusdialecte de l'occità Modifica el valor a Wikidata
Dialecte denord-occità Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius10.000 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
occità
nord-occità Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3lms Modifica el valor a Wikidata
Glottologlimo1246 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listoci-lim Modifica el valor a Wikidata
UNESCO378 Modifica el valor a Wikidata
IETFoc-lemosin Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages10461 Modifica el valor a Wikidata

Del segle xvi al XIX, la denominació de llemosí es va utilitzar per a anomenar l'idioma Català, utilitzant-se el nom de català en sentit restringit, només per al dialecte del principat.

Comparació

modifica

Aquesta secció presenta el mateix text en diverses variants de l'occità, el text és:

Català (Central)

modifica
«
Un home només tenia dos fills. El més jove digué a son pare:
"És hora que sigui el meu propi amo i que tingui cèntims;
me n'he d'anar a veure món.
Partiu la vostra herència i doneu-me el que em toqui".
"Ai, fill meu" digué el pare, "com vulguis,
ets un dolent i Déu et castigarà’. I després va obrir un calaix,
va partir la seva herència i en va fer dues parts.
»

Llemosí (lemosin) meridional

modifica
«
Un òme aviá mas dos filhs. Lo mai jòune diguèt a son pair:
"Es temps qu’ieu sáie mon pròpe mèstre e qu’age de l'argent;
chau que puesche me n'anar e que vege del país.
Partissètz vòstre ben e balhatz-me çò que devi aver."
"Ò mon filh," diguèt lo pair, "coma voudràs; sès un
meschaent e siràs punit." Puei drubiguèt una tireta,
partiguèt son ben e ne’n faguèt doas parts.
»

Alvernès (auvernhat) meridional

modifica
«
Un òme aviá mas dos garçons. Lo pus joine diguèt a son paire:
"Lo moment es vengut que siáie mon mèstre e que age d'argent;
chal que puesche me n'anar e que vege de país.
Partatjatz voste ben e bailatz-me çò que duve avedre."
"Ò mon garçon," diguèt lo paire, "coma voudràs; siás un
maissant e saràs punit." E pueissas badèt un tirador,
partagèt son ben e ne’n faguèt dos morsèls.
»

Llenguadocià (occità estàndard)

modifica
 
Detall de l'extensió del llemosí.
«
Un òme aviá pas que dos dròlles. Lo pus jove diguèt a son paire:
"Es ora per ieu de me governar sol e d'aver d'argent;
me cal poder partir é véser de país.
Despartissètz lo vòstre ben e donatz-me çò que devi aver."
"Ò mon filh," diguèt lo paire, "coma voldràs tu; siás un
marrit e seràs castigat." Apuèi dubriguèt una tireta,
despartiguèt lo sieu ben e ne faguèt doas parts.
»

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica