Mont Eta

puig situat al sud de Tessàlia
(S'ha redirigit des de: Oeta)

L'Eta (en llatí: Oeta, en grec antic: Οἴτη) és un puig situat al sud de Tessàlia, a la part sud de la Ftiòtida i Fòcida septentrional, un ramal sud-oriental de la serralada del Pindos. El seu punt més alt fa 2.152 metres.[1]

Plantilla:Infotaula indretMont Eta
Imatge
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFtiòtida (Grècia) i Municipi de Lamia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 49′ 00″ N, 22° 17′ 00″ E / 38.8167°N,22.2833°E / 38.8167; 22.2833
SerraladaPindos Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.152 m Modifica el valor a Wikidata

Discorre en direcció sud-est, i forma una barrera natural al nord de la Grècia central. L'única entrada a Grècia des del nord és per l'estreta obertura que queda entre el mont Eta i el mar, coneguda com el pas de les Termòpiles.[1] La muntanya que es troba al damunt de les Termòpiles l'anomenen Cal·lídrom tant Estrabó[2] com Titus Livi.[3] (Titus Livi diu que Cal·lídrom és el cim més alt del mont Eta; i Estrabó està d'acord amb ell en descriure el cim més proper a les Termòpiles com la part més alta de la serralada. Però és molt més alt el mont Patriòticos, situat més a ponent. Estrabó diu que l'Eta té uns 200 estadis de longitud. Segons la mitologia grega i romana, aquí hi va morir Hèracles cremat per la seva pròpia mà, i els poetes romans li donen a aquest heroi l'epítet d'Eteu.[1]

Pel nom d'aquesta muntanya, el districte meridional de Tessàlia s'anomenava Etea (Οἰταῖα, segons Estrabó), i els seus habitants eteus (Οἰταῖοι, segons Heròdot[4]) També hi havia una ciutat, Eta, que es diu que va fundar Amfís, fill d'Apol·lo i Driope.[1][5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Smith, William (ed.). «Oeta». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 maig 2024].
  2. Estrabó, [[Geografia d'Estrabó|Geografia]], IX, 428
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVI, 15
  4. Heròdot. Històries, VI, 217
  5. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis, C, 32