Olaf II de Noruega

Rei noruec

Olau[1] II Haraldsson el Sant, o Sant Olau (o Óláfr), conegut en vida com a Olau el Gras (Óláfr digri) (995 - 29 de juliol de 1030), va ser rei de Noruega entre 1015 al 1028. És venerat com a sant a diverses confessions cristianes.

Plantilla:Infotaula personaOlaf II Haraldsson
sant Olaf

Fresc medieval, s. XIV, a l'església d'Overselo
Biografia
NaixementÓláfr Haraldsson, Olav II "el Sant" de Noruega
c. 993 Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 1030 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
mare Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Nidaros (Trondheim), restes desaparegudes el s. XVI 
Monarca de Noruega
1015 – 1028
← Sveinn HákonarsonCanut II de Dinamarca → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Escandinàvia
Rússia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
rei, màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
PelegrinatgeCatedral de Nidaros
Festivitat29 de juliol
IconografiaCom a rei, amb una destral; creu, orb; un drac als peus
Patró deNoruega, matrimonis difícils
Família
FamíliaHårfagre (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAstrid Olofsdotter (1019 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAlfhild Modifica el valor a Wikidata
FillsWulfhilde de Norvège
 () Olaf II de NoruegaAstrid Olofsdotter
Magne Olavsson
 () Olaf II de NoruegaAlfhild Modifica el valor a Wikidata
ParesHarald Grenske Modifica el valor a Wikidata  i Åsta Gudbrandsdatter Modifica el valor a Wikidata
GermansHarald III de Noruega
Halfdan Sigurdsson Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nasqué el mateix any que Olaf Tryggvason arribà a Noruega. Sa mare va ser Åsta Gudbrandsdatter i son pare Harald Grenske, besnet de Harald I de la Bella Cabellera.

Es convertí al cristianisme i fou batejat en 1010. Va passar alguns anys a Anglaterra combatent contra els danesos i tornà a Noruega en 1015 després d'haver atacat la costa gallega,[2] proclamant-se'n rei després d'haver guanyat el suport dels cinc monarques de les diverses regions del regne. En 1016, a la batalla de Nesjar, va derrotar Sveinn Hákonarson, hereu legítim a la corona, consolidant així el seu domini.

Durant el regnat va anul·lar l'amenaça que representaven els nobles del sud del país i va imposar el cristianisme com a religió oficial del regne, amb la qual cosa es va guanyar el suport de l'Església i els missioners que evangelitzaven el país. Va lluitar contra Dinamarca, conquerint les Illes Orcades i signant la pau amb el rei danès Olof de Suècia en 1020.

En 1028 el rei Canut II de Dinamarca i Anglaterra va envair Noruega amb el suport d'una part de la noblesa local, a qui havia promès de concedir terres i privilegis. Olaf va haver d'exiliar-se'n amb son fill Magnus al principat de Kíev. Jaroslav I de Kíev el va acollir i li va oferir la dignitat de rei de Bulgària, però Olaf la rebutjà, ja que volia tornar a Noruega.

Cap al 1030, en saber que Haakon Eiriksson, el noble que governava Noruega en nom de Canut de Dinamarca, havia mort en un naufragi, va fer cap al seu país. Reuní un exèrcit i, en arribar a Trøndelag, va trobar un exèrcit comandat per nobles aliats dels danesos. El 29 de juliol de 1030 van lluitar a la batalla de Stiklestad, on va morir el mateix Olaf.

Veneració

modifica

Els camperols del lloc van sebollir el cos del rei vora el riu Nidelven, a Nidaros (actual Trondheim). Des de llavors va començar el culte al rei, tingut per sant pels catòlics. Va començar a parlar-se de miracles i que la seva mort havia estat un martiri.

L'any següent, el cos del rei va ser traslladat a una capella que, amb el temps, esdevindria la Catedral de Nidaros i un important centre de pelegrinatge. Ja el 3 d'agost de 1031, el bisbe Grimkel va decretar-ne la veneració. Per aquesta veneració i pel seu paper en la cristianització del país, va ser proclamat sant per l'Església catòlica.

Al segle xvi, durant la invasió danesa, les seves restes van desaparèixer i els dos reliquiaris d'argent on es trobaven van ser enduts a Dinamarca i fosos per fer-ne moneda. Només va restar-ne l'antiga caixa de fusta, que va ser enterrada. Les excavacions del segle xix, només van trobar-ne una petita pedra de color que l'havia ornamentat.

Referències

modifica
  1. La millor adaptació al català de l'andrònim Óláfr és Olau, feta a partir de la corresponent adaptació al llatí: Olaus (Sanctus Olaus). Altrament fóra recomanable mantenir la forma noruega actual del nom: Olav.
  2. (gallec) Emilio González López, Grandeza e decadencia do reino de Galicia