Oligoquets

Els oligoquets (Oligochaeta; del grec "oligos", poc, i del llatí "chaetae", quetes) són una subclasse d'anèl·lids de la classe dels clitel·lats que inclou més de 3.000 espècies. Són hermafrodites i de desenvolupament directe. La majoria viuen en ambients terrestres humits i d’aigua dolça; una minoria d'oligoquets són marins litorals.

Infotaula d'ésser viuOligoquets
Oligochaeta Modifica el valor a Wikidata
Regenwurm1.jpg
Cuc de terra (Lumbricus terrestris)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumAnnelida
ClasseClitellata
SubclasseOligochaeta Modifica el valor a Wikidata
Ordres
Vegeu text

A diferència dels poliquets, els oligoquets no presenten parapodis i les quetes són petites i escasses; en els oligoquets marins, aquestes quetes són més llargues i abundants que en els terrestres. L'oligoquet més representatiu és el cuc de terra.

CaracterístiquesModifica

El cos dels oligoquets és cilíndric i mostra tres regions: prostomi, tronc i pigidi. El prostomi on s'obre la boca i, a diferència dels poliquets, no té apèndixs. El tronc està format per 7 a  600 metàmers o anells homònoms (tots semblants). Excepte rares excepcions presenten quatre parells quetes mòbils per metàmer, sempre menys nombroses que en els poliquets. Les quetes ancoren a l'animal en el desplaçament i en l'excavació de túnels. Certes espècies posseeixen quetes sexuals, més llargues, que són excitants durant la còpula i que poden actuar com a òrgans penetrants per a la inseminació. El pigidi, on s’obre l’anus.[1]

La majoria dels oligoquets posseeixen al dors uns porus que connecten amb el celoma per on expulsen substàncies de caràcter defensiu, rica en antibiòtics en espècies que viuen en mitjans amb matèria orgànica en descomposició, o d'olor i sabor repugnant, com en Eisenia foetida. Una formació molt evident en els oligoquets és el clitel. Es tracta de zona glandular amb segments més inflats que la resta i que és la manifestació externa dels òrgans sexuals; de vegades posseeix tubercles prominents que s'usen en la subjecció de la parella durant la còpula. El clitel apareix en el moment de la maduresa sexual i és el responsable de la formació del capoll on es desenvoluparan els ous, i de la formació del cilindre mucós que serveix per a la còpula.[2]

ReproduccióModifica

En les formes més primitives la manera normal de reproducció és l'asexual, sent la sexual una excepció. No obstant això, donada la gran capacitat de regeneració, tots els oligoquets poden multiplicar asexualment per escissiparitat.

Els oligoquets són hermafrodites proteràndrics (les gònades masculines maduren abans que les femenines), pel que no es poden autofecundar i necessiten aparellar-se; les gònades estan situades al clitel. Els gàmetes són evacuats al celoma i surten a l'exterior pels gonoductes. Generalment presenten un o dos parells de espermateques, uns receptacles on s'emmagatzemen espermatozoides durant la còpula.[1]

La majoria d'oligoquets tenen fertilització externa (encara que en la família africana dels Eudrilidae és interna). En l'aparellament, dos individus s'acoblen ventralment i en sentit oposat i el clitel secreta una substància mucosa que facilita que els espermatozoides de cada individu, recoberts per una càpsula quitinosa, passin a les espermateques de l'altre. Hi ha per tant, intercanvi mutu d'espermatozoides, actuant els dos individus com a mascle. Després de la còpula, el clitel secreta una substància que es coagula en contacte amb l'aire i forma un capoll gelatinós en forma d'anell que es desplaça amb els moviments de el cos; primer passa pels gonòpors femenins on recull els òvuls i posteriorment per les espermateques, on recull els espermatozoides, i es produeix la fecundació. El capoll és després dipositat en el sòl o el llim. El seu desenvolupament és directe, no passant per la típica larva trocòfora dels poliquets. L'eclosió es retarda més com més baixa és la temperatura (d'un a quatre mesos), i el mateix passa amb la maduresa sexual dels joves (entre 6 i 10 mesos).[2]

FilogèniaModifica

Sembla que Oligochaeta és parafilètic segons anàlisis morfològics i moleculars. L'anàlisi d'ADNr presenta els següents resultats:[3]

Clitellata

Capilloventrida




Phreodrilidae




Haplotaxidae




Naididae




Enchytraeida



Metagynophora 

Moniligastrida



Crassiclitellata (cucs de terra)





Lumbriculida



Hirudinea









El clade Metagynophora, tambié conegut com a Megadrili, va ser proposat com superordre per Jamieson (1988)[4] i ha estat corroborat per anàlisis moleculars.[5]

TaxonomiaModifica

La subclasse Oligochaeta inclou els següents ordres:[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Palomo, A. 1991. Els anèl·lids oligoquets. Història Natural dels Països Catalans, 8.
  2. 2,0 2,1 Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2.ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
  3. Roberto Marotta et al. 2008, Combined-data phylogenetics and character evolution of Clitellata (Annelida) using 18S rDNA and morphology Zoological Journal of the Linnean Society, Volume 154, Issue 1, 1 September 2008, Pages 1–26, https://doi.org/10.1111/j.1096-3642.2008.00408.x
  4. B. G. M. Jamieson 1988, On the phylogeny and higher classification of the Oligochaeta.Cladistics, 4(4), Dec 1988, Pages 367-401
  5. Anderson FE et al. 2017, Phylogenomic analyses of Crassiclitellata support major Northern and Southern Hemisphere clades and a Pangaean origin for earthworms. BMC Evol Biol. 2017 May 30;17(1):123. doi: 10.1186/s12862-017-0973-4.
  6. «WoRMS - World Register of Marine Species - Oligochaeta». [Consulta: 2 febrer 2021].


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oligoquets